Page 34 - 8990 Valencià - Llengua i Literatura 3 ESO - Llibre 1

Basic HTML Version

C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
També es poden avançar fets del futur, que encara no s’han esdevingut (
flash-
forward
).
En els textos narratius es combinen diferents recursos que determinen el ritme
del relat: la narració de fets o la descripció i el diàleg. Així doncs, en un text
narratiu en què predomine la descripció d’espais i de personatges el ritme és
més lent que en un en què predomine la narració de fets i els diàlegs.
34
El segon dia varen travessar el País dels Arbres Cantaires. Cada arbre tenia una
forma diferent, fulles diferents, l’escorça diferent, però la raó per la qual el país
s’anomenava així era perquè se’n podia sentir la creixença com una música suau
que sonava de prop i de lluny, i la bellesa d’aquell puixant conjunt no tenia rival
en cap altre racó de Fantasia. Es deia que caminar per aquells paratges tenia
els seus perills, ja que més d’un s’hi havia quedat encantat i s’oblidava de tot.
L’Atreiu també va sentir l’atracció d’aquells sons meravellosos, però no va caure
en la temptació d’aturar-s’hi.
Michael E
nde
,
La història interminable
(1979)
A
n
a
l
i
t
z
a
15.
Analitza l’espai d’aquest fragment i digues si és real o fantàstic,
tancat o obert. Justifica la resposta.
Estic còmodament instal·lada a l’oficina principal, mirant per la finestra a través
de l’escletxa de les cortines. Estic en penombra, però encara hi ha prou llum per
escriure’t.
És curiós veure passar la gent, sembla que tots tinguin moltíssima pressa
i no paressin d’ensopegar. I les bicicletes, caram, aquestes sí que passen a un
ritme vertiginós! Ni tan sols puc veure quina mena d‘individu les condueix. La
gent del barri no fa gaire bona cara, i sobretot els nens estan tan bruts que fan
fàstic de tocar. Són autèntics pillets, amb els mocs penjant del nas. Quan parlen,
amb prou feines entenc el que diuen.
Ahir a la tarda, la Margot i jo érem aquí banyant-nos i li vaig dir:
–Què passaria si amb una canya de pescar enxampéssim els nens que passen
per aquí i els fiquéssim a la palangana, un per un, els rentéssim i els arregléssim
la roba, i tornéssim a deixar-los anar?
I la Margot va respondre:
–Demà tornarien a estar igual de ronyosos i amb la roba igual d’esparracada
que abans.
Anna F
rank
,
Diari
(1944)
L’espai
L’espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els
fets. Pot ser real o imaginari; obert, com un paisatge o un carrer; o tancat, com
una habitació o un vagó de metro.
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a
14.
Localitza els fragments de descripció, diàleg i narració de fets en el
fragment següent: