Basic HTML Version
33
A
Les poques joies i els diners que els
quedaven, els portaven amagats entre
les calcetes. Se sentia estranya, però el
pare i l’àvia sabien molt bé el que fe-
ien. Havia arribat el moment d’aban-
donar la casa, tancar la porta i no
mirar enrere. Sense voler, una llàgri-
ma li va rodolar per la galta, no tenia
permís la molt traïdora per deixar-se
veure. Tot era massa dolorós perquè
poguera dissimular. Però ella ja sabia
que no era el dia més trist de la seua
viada, això mateix va pensar quan van
rebre un telegrama que anunciava la
mort de l’avi al front. Es va equivocar,
aquesta tristesa infinita va ser supera-
da a penes dos mesos més tard, quan
les bombes feixistes van fer desapa-
rèixer la seua mare.
Discretament es va eixugar la llà-
grima delatora amb el mocador, però
de seguida una altra li va banyar l’al-
tra galta. El pare se’n va adonar i la va
abraçar amb força.
Gemma P
asqual
i
E
scrivà
,
L’últim vaixell
(2004)
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
UNITAT
3
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a
11.
Indica quin tipus de narrador apareix en cadascun d’aquests textos
i justifica la resposta amb els exemples que hi trobes:
12.
Torna a escriure el fragment de «Destinataris» de l’activitat anterior a
través d’un narrador omniscient.
B
Destinataris
Envio sobres buits a gent que no conec. Fa temps m’agradava telefonar
a un número qualsevol, però me’n vaig atipar. El plaer que proporciona
sentir una veu llunyana que despenja el telèfon a mitjanit s’esvaeix massa
ràpidament. M’estimo més els sobres buits, repeteixo. Escric el nom del
destinatari a màquina o a mà, depèn del que m’inspira. La forma, la mida
i la mena de sobre varien en funció de la identitat. Cada nom triat a l’atzar
a la guia telefònica m’empeny a prendre una decisió o una altra. Si, posem
per cas, selecciono algú que es diu SampedroVílchez, de seguida intueixo
que el sobre ha de ser capitonat, amb les dades escrites a mà, amb retola-
dor negre i majúscules. Per a una empresa que es digués Mobles Ventura,
en canvi, triaria un sobre rectangular de finestreta i l’adreça l’escriuria a la
carta i a màquina. M’agraden les adreces llargues: avingudes amb nom de
general, polígons, urbanitzacions, números dobles d’edificis, escales, pisos
i, al final, la contrasenya del codi postal. No hi poso mai remitent. Al prin-
cipi vaig estar temptat d’inventar-me correspondències misterioses entre
persones escollides a l’atzar. Però aquest joc no s’adaptava al meu propòsit:
provocar un instant de dubte i aconseguir que, durant una estona o unes
hores, la persona que ha rebut el sobre pensi qui caram l’hi deu haver en-
viat i per què. No faig mal a ningú i no puc considerar-me un psicòpata. A
la televisió parlen constantment de gent que col·lecciona cadàvers d’insec-
tes o espia les veïnes amb un telescopi, per no parlar dels que assassinen,
segresten o extorsionen. Això meu amb prou feines és una dèria. M’agrada
imaginar-me algú sense respostes davant d’un sobre buit. Jo tampoc no en
tinc, de respostes.
Sergi P
àmies
,
Si menges una llimona sense fer ganyotes
(2006)
El temps
Tota narració se situa en un temps determinat, que pot ser passat, present o
futur. A pesar de tot, el temps que caracteritza més habitualment el text narratiu
és el passat. Segons el tractament rebut en la narració, el temps pot ser lineal
o discontinu.
El
temps
lineal
és la successió ordenada cronològicament de fets, accions
i circumstàncies. Així doncs, els fets es conten en l’ordre en què s’han produït.
El
temps discontinu
pot ser retrospectiu si es fa una evocació del passat des del
present narratiu i s’utilitza la tècnica cinematogràfica del salt enrere (
flashback
).
13.
Digues si el temps
que apareix al text de
Sergi Pàmies és lineal o
discontinu. Justifica la
resposta.
C
l
a
s
s
i
f
i
c
a
E
s
c
r
i
u