Basic HTML Version
35
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
UNITAT
3
Els gèneres narratius de ficció
•
Conte:
gènere escrit en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per
la naturalesa fictícia dels fets narrats.
•
Rondalla:
narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de
caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a
l’entreteniment dels xiquets. Té una funció moralitzadora i empra un llenguat-
ge afectiu farcit de frases fetes, fórmules d’inici i final.
•
Faula:
composició breu en vers o en prosa que conté un ensenyament mo-
ral. Els protagonistes són animals o éssers inanimats personificats, és a dir,
que actuen com una persona.
•
Llegenda:
es tracta d’una narració, generalment de caràcter popular, que
conté un nucli temàtic de tradició històrica en què s’han introduït elements
imaginatius.
•
Novel·la:
gènere narratiu d’extensió considerable, que sol tindre una es-
tructura complexa. Pot utilitzar o integrar qualsevol procediment tècnic de
composició i qualsevol modalitat expressiva. A més, presenta diverses temà-
tiques com ara aventures heroiques i fantàstiques o representacions realistes
de personatges i accions.
18.
Llig aquest text narratiu i contesta les preguntes següents:
a
) Digues quin narrador apareix al relat.
b
) Què predomina al text, la descripció, la narració de fets o el diàleg? Com
podríem dir que és el ritme del relat?
C
o
n
t
e
s
t
a
Feblesa de caràcter
Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tan-
tes vegades, va despertar-me un soroll que venia del meu
despatx.
–Ja hi som! –vaig dir-me–. És el lladre.
Fi, caminant de puntetes, vaig guanyar la distància
que em separava del lloc on algú m’espoliava. Allí hi ha-
via un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles
de les meves coses que li feien més goig i les amuntegava
en una pila.
–Ep! Parlem-ne... –li vaig dir–.
Ell es va girar sense sobresalt ni sorpresa, em va mirar
de cap a peus i respongué:
–No cal. Jo us guanyo. Així, calculant-ho a ull, peso
uns vint quilograms més que vós. Aquest avantatge na-
tural m’estalvia tota mena d’explicacions. Porteu armes?
–No.
–Raó de més.
I procedí a omplir el sac amb els meus béns, fent com
si m’ignorés.
Jo, com és de bona llei, no em vaig pas resignar:
–Però home, això no és qüestió de força. Hi ha la mo-
ral, m’enteneu? Sense principis no anireu enlloc i tothom
us mirarà de cua d’ull...
–La moral! –digué–. És el pes més inútil que pot car-
regar un home.
I, posant-se seriós de sobte, em preguntà:
–Que hi creieu de debò en la moral?
–I tant, Mare de Déu, i tant!
Va rebre aquesta afirmació de la meva fe amb una gran
contrarietat. Abandonà la seva feina, m’agafà pel braç i
em convidà a seure. I em dirigí les següents paraules:
–Mireu: em feu una mica de llàstima i vull que rebeu
l’ajut de la meva experiència.
»Jo, temps passats, també em refiava de la moral. Era
casat, tenia un fill, i un amic del cor, i un negoci. M’ha-
via guanyat la fama d’ésser l’home més bo del barri i, per
tant, també el més taujà. El meu confessor quan em veia
tremolava, perquè la meva consciència neta no li donava
ocasió de lluïment. “Que poc divertit que sou!”, solia dir-
me, i, per poders, em beneïa.
Pere C
alders
,
Cròniques de la veritat oculta
(1955)
16.
Digues a quin gènere
narratiu pertanyen els
textos que has llegit en
aquesta unitat.
a
)
La rebel·lió dels animals
b
)
L’últim vaixell
c
) «Destinataris»
d
)
La història interminable
E
s
c
r
i
u
17.
Escriu les sis primeres
línies de dos textos
narratius diferents seguint
les indicacions següents:
a
) Una faula amb un
narrador protagonista.
b
) Una llegenda amb un
narrador omniscient.
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a