Basic HTML Version
11
UNITAT
LECTURA
1
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Que tenen lloc a la vesprada.
Grups que combaten en una guerra.
Conjunt de comportaments de les celebracions
religioses o festives.
Pròpia o heretada d’un avantpassat.
Baralla de jóvens a pedrades.
Que provoca un sentiment d’afecte o estima.
Que es pot endevinar o saber sense que
calga dir-ho amb paraules.
Que estan en guerra.
I
n
f
e
r
e
i
x
jornada havia acabat, les faccions
5
es posaven en
peu de guerra, era l’hora de la pedrada, de fer har-
ca
6
, un ritu
7
que ni la severitat dels pares podia evi
tar. Alguna cosa atàvica
8
hi havia en aquells com-
bats, alguna cosa que recordava les gestes moris-
ques, les lluites contra els pirates barbarescos.
[...] Quan Senija tingué el seu grup escolar i
quan les carreteres començaren a suportar el pes
dels cotxes, s’acabà el salvatgisme primitiu i amb
ell la rivalitat. Així anava raonant el viatger fins
arribar a les primeres cases de la població, pre-
cisament les escoles. I vet aquí que en entrar al
pati, el primer que contemplen els seus ulls és
una enorme pedra que té al seu voltant una petita
zona enjardinada que fa ressaltar la mola. No res!
Un monument a les pedrades!
Bernat C
apó
,
Espigolant pel rostoll morisc
(1980)
Sabadell i Terrassa
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Líquid que es troba a l’interior de les plantes i
que es correspon amb la sang humana.
Relativa a l'obligació de casar-se amb
persones del propi grup, clan, etc.
Pròpia d’una persona o ésser viu
que habita exclusivament en una regió
determinada.
Persona de poc enteniment i que actua sense
reflexionar.
Que pertany a la plebs, la classe baixa de la
societat.
Que atorga la raó d’una manera imparcial.
I
n
f
e
r
e
i
x
40
45
50
L
a rivalitat sempre s’ha donat en «camps» opo-
sats, entre ribes enfrontades i separades per un
riu que les uneix de forma íntima i indissoluble.
Imaginem que en un temps no gaire llunyà
tota aquesta part del Vallès és un sol feu, el senyor
del qual té una sola filla, que s’enamora d’un capsi-
grany
1
... de sang plebea
2
, contrauen núpcies i tenen
molts fills, uns tirant al pare, uns altres a la mare;
per fi el plebeu s’enamora d’una altra dona i el
senyor feudal pren una decisió salomònica
3
.Divideix
el feu i li diu a la filla: «Tu i els de ta raça us queda-
reu aquí i deixarem que els de la saba
4
d’ell s’instal·
lin allà». Aquí serà Tarraça i allà Sabadell.
L’home no s’adona que, en separar les ribes del
riu sanguini, acaba de crear una rivalitat endèmica
5
,
endogàmica
6
, irreconciliable.
Pau R
iba
,
Al·lolàlia
(1999)
5
10
15