Basic HTML Version
10
La rivalitat entre ciutats, pobles i barris veïns està molt estesa en la
cultura popular. Aquesta enemistat, poc o gens justificada, es manifesta
a través de l’ús de malnoms, falsos rumors i, fins i tot,
d'enfrontaments violents. En aquests dos fragments que llegiràs
a continuació es parla de la rivalitat entre dues poblacions veïnes
que actualment encara no s’han reconciliat plenament.
UNITAT
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
El text narratiu
Elements del text narratiu • El narrador • Els personatges • Espai i temps • L'acció
1
Benissers i seniguers
E
l viatger ha projectat diverses excursions
per camins i llocs d’entranyable
1
geogra-
fia morisca. Ha pres la decisió d’escriure les
seues impressions de manera voluntària, fins i
tot amb entusiasme, i també la de caminar per
consell del seu metge i amic. Així pensa fer-
ho mentre el cos aguante i quan ja no puga
més, s’asseurà a la vora del camí a l’espera del
vehicle que alleugere una mica la seua fatiga i
l’aprope als seus múltiples destins.
El viatger, des de la seua Benissa natal,
on passa els dies que li puguen quedar, i que
en siguen molts, es dirigeix cap a Senija, que
és un poble d’escassos habitants i que està a
tret de fona. Això de la fona no és un símil,
car la història de les dues poblacions ha es-
tat condicionada per les pedres. Abans, [...] ja
se’n mantingué el foc sagrat lluitant a pedra-
da neta contra els seniguers. Era una guerra
heretada que durà pel cap baix cent anys. El
seu origen es remunta al temps aquell en què
els xiquets del poble veí no tenien escoles
pròpies i havien de servir-se [...] de l’ensenya-
ment que impartien els pares franciscans del
convent benisser, els quals, a més, miraven
d’arreplegar vocacions, i algun fruit obtenien.
Fins a Benissa, doncs, arribaven els xiquets de
Senija desitjosos d’aprendre les primeres lle-
tres i obligats a experimentar les arts marcials.
Aquells combats no tenien cap codi escrit,
però sí unes regles que es respectaven amb
fidelitat. Durant les classes es treballava en
silenci, en el temps d’esbarjo es preparaven
les batalles, que sempre eren vespertines
2
,
ja que l’hora de dinar era respectada tàcita-
ment
3
, per les tropes bel·ligerants
4
. Quan la
5
10
15
20
25
30
35