Page 12 - 8979 Valencià - Llengua i Literatura 1 ESO - Llibre 1

Basic HTML Version

S
e
l
e
c
c
i
o
n
a
1.
Indica les frases del text
Benissers i seniguers
que siguen verdaderes. Tot seguit, transforma
les falses de manera que siguen correctes.
a
) El narrador del text viatja per la geografia
morisca.
b
) Senija és un poble pròxim a Benissa, però
molt més menut.
c
) Els combats van durar quasi cent anys.
d 
) Els xiquets de Senija anaven al convent
de Benissa perquè tenien vocació
religiosa.
e
) Els benissers no volien que els veïns de Senija
s’aprofitaren de l’ensenyament que impartien
al convent del seu poble.
f 
) Les lluites tenien lloc a l’hora de l’esbarjo.
g
) L’hora de dinar era sagrada.
h
) Els pares estaven en contra de les baralles
dels seus fills.
i 
) La rivalitat entre dos pobles, Benissa i Senija,
encara perdura.
j
 ) El monument a les pedres es troba al pati de
l’escola de Benissa.
k
) El viatger es queda molt sorprés quan
descobreix el monument.
T
r
i
a
2.
Tria la paraula sinònima o que més s’aproxime
a l’expressió «de sang plebea», del text de Pau
Riba.
humil
 criminal
 inculte
 malaltissa
A continuació, escriu una frase on quede clar que
has entés el significat de l’expressió.
C
o
m
p
a
r
a
3.
Compara el que s'explica en els dos textos i
reflexiona: per quin motiu lluiten Benissa i Senija?
I Sabadell i Terrassa, per què rivalitzen? Ara
digues quin dels dos motius és real i quin és
fictici.
E
s
c
r
i
u
4.
Per parelles, elaboreu una llista de pobles o
ciutats que rivalitzen entre ells i detalleu-ne els
motius. Exposeu la vostra llista de casos a la
resta de la classe i, entre tots, trieu els tres que
considereu més divertits.
C
o
n
t
r
a
s
t
a
5.
Imagina’t que arriba un alumne nou a l’institut.
Pensa en tres regles que ha de respectar si vol
formar part del vostre grup d’amics.
En acabant, contrasta la tria amb la de la resta
de la classe i, si cal, fes el canvis que calguen per
millorar-la.
Per exemple:
ser puntual
,
contestar els missatges
immediatament
...
R
e
l
a
ci
o
n
a
6.
Relaciona les dites tòpiques i altres expressions
gracioses amb la població amb què
s’identifiquen:
Bona terra i mala gent
Barxeta
Ni dona, ni rossí
Llocnou
No mengen prou
Arbúcies
La fam
apreta
Carcaixent
Gent d’astúcies
Algemesí
C
r
e
a
7.
Inventa una rèplica per a cada dita o expressió
anterior que en capgire el significat negatiu,
parant atenció a la rima.
Per exemple:
Bona terra i mala gent
Si bona
és la terra, millor és la gent
.
E
l
a
b
o
r
a
8.
Elaboreu una llista de cinc raons o fets que
justifiquen la rivalitat entre el vostre poble o barri
i el del costat.
Per exemple:
que tingueu estació de tren i ells
no
,
que el pont que us separa siga vostre i ells
diguen el contrari...
A continuació, redacteu una llista amb cinc
propostes per a solucionar-ho sense arribar
a la violència.
12