Basic HTML Version
132
133
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
UNITAT
14
El complement predicatiu
El
complement predicatiu
(CPred) explica qualitats del subjecte o del comple-
ment directe, i per tant, sempre concorda amb els elements que complementa.
Es comporta com un atribut, però els verbs que modifica no són copulatius.
Lorena es va posar nerviosa.
CPred
Els atletes van arribar cansats a la meta.
CPred
La flor es va quedar pansida.
CPred
Característiques
•
Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe.
Aquesta és la principal diferència amb el complement circumstancial de
manera (CC manera), ja que els dos complements responen a la pregunta
«com?».
Marina es va quedar fatigada.
Subj
CPred
Manel es va quedar fatigat.
Subj
CPred
Els jugadors porten la camiseta bruta.
CD
CPred
Els jugadors porten els pantalons trencats.
CD
CPred
•
No és mai un adverbi (Adv), a diferència del complement circumstancial de
manera.
Pere corre eufòric.
CPred (adj)
Pere corre veloçment.
CC manera (Adv)
•
El complement predicatiu se substitueix pel pronom feble
hi
:
Davant del verb
Darrere del verb
hi
-hi
’
hi
L’arròs no es veu sencer.
g
L’arròs no s’hi veu.
CPred
CPred
Lledó va sentir-se cansada.
g
Lledó va sentir-s’hi.
CPred
CPred
6.
Assenyala els complements predicatius d’aquestes oracions i indica
si concorden amb el subjecte o amb el complement directe:
a
) Àngel es va posar roig.
b
) La seua amiga la va deixar plantada.
c
) Tots els participants van arribar assedegats.
d
) Consideren els resultats merescuts.
7.
Digues si els complements destacats són predicatius o complements
circumstancials:
a
) El vaig veure
distret
. Tot li passaria
fugaçment
.
b
) Nosaltres ens sentim
meravellats
. Junts tot va
bé
.
c
) El seu fill fa les coses
sense ganes
, sempre el trobe
cansat
i
avorrit
.
d
) La veïna cus
amb dificultats
, acabarà
cega
.
8.
Substitueix els predicatius següents pel pronom feble corresponent:
a
) Duia les ungles llargues.
b
) Daniel estudia concentrat.
c
) Em va prendre per il·lusa.
d
) Duia l’uniforme impecable.
9.
Llig aquest text i assenyala els atributs i els complements predicatius
que hi apareixen:
La meua àvia és molt activa, participa en cinquanta mil activitats però
hui l’he trobada cansada. Qui la coneix, la considera nerviosa perquè
poques vegades pareix relaxada. Jo em sent satisfet ja que ella pareix
jove.Voldria que no perdera mai la il·lusió, les seues amigues la tenen
per un bon exemple.
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
5.
Subratlla els complements
predicatius d’aquestes
oracions:
a
) La malalta no dormirà
tranquil·la.
b
) Han trobat la teua pilota
punxada.
c
) El públic el trobava
avorrit.
d
) Els seus pares se sentien
satisfets.
e
) Prengueren el xocolate
amb llet.
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
Estructures lingüístiques
El CPred pot presentar aquestes formes:
•
Un sintagma adjectival.
Carme anava elegant.
CPred (SAdj)
A la tardor les fulles es tornen grogues.
CPred (SAdj)
•
Un sintagma nominal.
Triaren Pepa presidenta del club.
CPred (SN)
Considerava el seu amic un bon fotògraf.
CPred (SN)
•
Un sintagma preposicional.
Els tracten de liberals.
L’estimava com a amiga.
CPred (SPrep)
CPred (SPrep)
A
r
r
isc
a’
t
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
48
49
L’accentuació i la dièresi
Recorda mitjançant aquesta taula les normes d’accentuació de les paraules
que porten accent gràfic:
Agudes
Paraules acabades en vocal.
Paraules acabades en vocal +
s
:
-
as
, -
es
, -
is
, -
os
, -
us
.
Paraules acabades en -
en
, -
in
.
açò
cabàs
,
espés
,
pastís
,
arròs
,
autobús
mantén
,
Berlín
Planes
Qualsevol paraula plana que
no acaba en les terminacions
anteriors.
ànec
,
exàmens
,
tòrcer,
diàfan
,
cànon
Esdrúixoles
Totes les paraules esdrúixoles.
pel·lícula
,
paciència
,
història
,
química
Recorda que hi ha dos tipus d’accent gràfic: l’
accent greu
i l’
accent agut
.
L’accent greu ( ` ) es posa sobre les vocals tòniques obertes i l’accent agut (´ )
sobre les tancades.
•
La lletra
a
sempre porta accent greu o obert:
està
,
fàbrica
.
•
La
i
i la
u
sempre porten accent agut o tancat:
difícil
,
únic
.
•
La
e
i la
o
porten accent greu o agut, segons que siguen obertes o tancades:
ciència
,
depén
,
exclòs
,
baló
.
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
UNITAT
5
La
dièresi
( ¨ ) és un signe gràfic que es posa sobre les vocals
i
,
u
per tal de realit-
zar les funcions següents:
•
Indicar que la
u
de les síl·labes
qüe
,
qüi
,
güe
i
güi
es pronuncia:
obliqües
,
aqüífer
,
següent
,
bilingüisme
.
•
Indicar que la
i
i la
u
no formen diftong decreixent amb la vocal anterior, és a
dir, que hi ha un hiat:
oïda
,
peüc
.
•
Indicar que la
i
i la
u
intervocàliques no funcionen com a consonants, sinó
com a vocals tòniques:
coïa
,
conduïes
.
En canvi, no s’escriu dièresi en aquests casos:
•
En els sufixos
-isme
,
-ista
,
-us
,
-um
:
arcaisme
,
egoista
,
Màrius
,
aquàrium
.
•
En paraules començades per
prefixos acabats en vocal
:
antiaeri
,
coincidèn-
cia
,
contraindicar
,
reimpressió
,
preindustrial
.
•
En els morfemes de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la ter-
cera conjugació acabats en
vocal
+
ir
:
obeir
,
obeint
,
obeiré
,
obeiria
.
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
15.
Escriu la dièresi quan calga en els mots següents:
a
) agraint
e
) reincidir
f
) contraindicació
g
) incloia
h
) duia
i
) veina
j
) seua
k
) altruisme
l
) traduible
b
) reunir
c
) questió
d
) equestre
16.
Completa al teu quadern la graella amb els gerundis i els participis dels
infinitius següents:
infinitiu
gerundi
participi (les quatre formes
simples)
incloure
construir
traduir
atribuir
influir
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
12.
Classifica aquestes paraules en agudes, planes
o esdrúixoles segons corresponga:
emoció, exàmens, tàctica, incidències, àrtic,
Ramon, roure, entén, essència, ingenu
13.
Escriu les oracions al teu quadern i corregeix les
errades d’accentuació que hi trobes:
a
) Mireu l’index del llibre per a saber quins con-
tinguts s’inclouén en cada unitat.
b
) El germá de Nuria li ha demanat perdó.
c
) El proleg de la novel·la que estic llegint está
escrit en àngles.
d
) La intel·ligencia de María no té limits.
e
) Ferràn ha escrit el titol i el subtitol de la noticia
que ha de fer per a l’assignatura de Valencia.
f
) L’exàmen de matematiques no ha sigut tan
dificil com em pensava.
14.
Copia aquest text al teu quadern i accentua-hi
les paraules que calga:
En el fons de l’acceptacio de Stoneburner de col·
laborar amb el MI6 hi havia una curiosa i estrafo·
laria teoria del professor. Aquest sostenia que les
novel·les d’espionatge, amb la seva trama d’intri·
ga i accio, eren el que mes s’apropava a Shakes·
peare de la literatura actual. Per aquest motiu, no
va poder resistir la temptacio de coneixer aquest
mon des de dintre, de convertir·se d’alguna ma·
nera en protagonista de les novel·les, encara que
fos des de la modesta posicio d’un espia de terce·
ra o quarta fila. Tot aixo el situava molt lluny dels
altres espies del MI6, que actuaven perfectament
per interessos economics i patriotics, sempre per
aquest ordre, encara que ells parlaven sobretot
dels segons.
Xavier M
oret
,
L’americà que estimava Moby Dick
(1995)
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
A
r
r
isc
a’
t
53
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
La notícia
És un text narratiu que informa sobre fets o esdeveniments de l’actualitat
considerats importants i amb transcendència social. Ha d’estar redactada en
tercera persona i en un llenguatge clar i objectiu, ja que els fets relatats s’han
de correspondre fidelment amb la realitat. A més, s’ha d’evitar en tot moment
que el periodista done la seua opinió o que oferisca una valoració dels fets.
La notícia és un
gènere periodístic informatiu
que trobem en els mitjans de
comunicació com ara els diaris, la ràdio, la televisió, les revistes, Internet...
Les característiques del
llenguatge periodístic
són:
•
Ús del llenguatge estàndard.
•
Redacció de titulars en present perquè relaten fets recents.
•
Utilització de pocs adjectius sobretot quan impliquen una valoració subjec-
tiva dels fets.
•
Manteniment d’un ordre determinat en les oracions (subjecte+ verb+com-
plements verbals), que generalment són oracions actives. Ús d’oracions
breus i entenedores.
•
Ús d’un lèxic quotidià i comú.
•
Rebuig d’arcaismes, cultismes i tecnicismes innecessaris.
Estructura
La notícia es divideix en tres parts diferenciades: el titular, l’entrada i el cos.
•
Titular.
Frase o oració breu que sintetitza el contingut més important de la no-
tícia. Està situat a l’encapçalament del text i destaca perquè té un cos de lletra
més gran. A més, entre les seues característiques, també hi ha la de cridar
l’atenció del públic.
Pot anar acompanyat d’alguns elements opcionals i prescindibles:
–
Avanttítol.
Frase breu que va davant del títol i hi afig informació comple-
mentària sobre el context relacionat amb la notícia.
–
Subtítol.
Frase que s’escriu davall del títol que afig informació complemen-
tària al titular.
–
Autor/redacció.
Nom de la persona periodista i lloc de la redacció del text.
–
Peu de foto.
Comentari breu sobre la fotografia que apareix acompanyant
la notícia i el nom de l’autor o l’autora de la fotografia.
UNITAT
6
E
s
c
r
i
u
7.
Escriu un avanttítol, un titular i un subtítol per al contingut de les
notícies següents
:
52
•
Entrada.
Primer paràgraf que resumeix la informació imprescindible de l’esde-
veniment. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica, fonamentalment,
què ha passat i qui n’és el protagonista. S’hi poden respondre les preguntes on
han passat i quan han ocorregut els fets que s’hi relaten.
•
Cos.
Ampliació de la informació presentada a l’entrada i incorporació de noves
informacions (com i per què ha ocorregut). Es redacta de manera lògica, és a
dir, es presenten primer les dades principals i després les secundàries. Cada
paràgraf pot presentar una informació diferent.
El titular, l’entrada i el cos són els elements imprescindibles que ha d’incloure
qualsevol notícia.
A
L’empresa REEVU ha sigut la primera
d’incorporar un sistema retrovisor en
un casc. La novetat ofereix al conductor
visibilitat total de l’entorn (360 graus),
fet que resulta fonamental per a evitar
possibles accidents de moto.
B
La cuina vegetariana guanya adeptes a casa
nostra i cada vegada són més les persones
interessades en aquest vessant de la gastronomia.
I per a promocionar-la, aquests dies se celebra
a Castelló la primera edició de la Setmana
Verda, organitzada per Eco Integrals Artesans,
que proposa una ruta per sis restaurants de la
ciutat que han elaborat un plat vegetarià, baix
en calories però amb moltes proteïnes i minerals
beneficiosos per a la salut.
C
Integrants del Projecte NINAM van albirar
dissabte fins a sis rorquals comuns a cinc milles
nàutiques al nord del cap de Creus, segons va
informar ahir l’ACN. Es tracta d’una espècie de
balena que acostuma a habitar aquesta zona de
la Costa Brava. Des de l’entitat, que es dedica
a l’estudi dels cetacis de la zona del cap de
Creus i la badia de Roses, ressalten que es tracta
d’una bona notícia, perquè fins ara –durant dos
mesos i mig de campanya– encara no havien
vist cap cetaci. Tot i això, una de les balenes
que es van apropar fins al vaixell portava una
greu cicatriu al llom, provocada per les hèlices
d’alguna embarcació. Des de l’associació, tornen
a fer un crit d’alerta perquè els conductors
d’embarcacions de motor ràpides controlen la
velocitat i tinguen cura del medi ambient.
E
x
p
l
i
c
a
8.
Explica si aquests titulars són idonis per a encapçalar una notícia:
a
) Un mort i quatre ferits en un accident a la Ribera
b
) El frau del TGV, al descobert
c
) Arriba la neu a les comarques interiors de Castelló
d
) La DGT vol controls d’alcoholèmia i límits de velocitat per a
vianants
e
) Cinc encaputxats atraquen una joieria en ple centre de Xàtiva
6.
A partir d’aquests tres
titulars, inventa’t i redacta
les corresponents entrades
que continguen la
informació imprescindible:
•
Arriben les sabates
anticrisi
•
L’empresa alemanya
Bauhaus crearà 300 llocs
de treball a Paterna
•
Obrint Pas farà un segon
concert de comiat a
Barcelona
E
s
c
r
i
u
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
68
69
UNITAT
8
Les cròniques
Les quatre grans cròniques es van redactar entre la segona meitat del segle
XII
i la primera meitat del segle
XIV
. Cronològicament se situen en el moment de
màxima expansió de la Corona d’Aragó, quan aquesta es consolida com un
estat poderós a la península Ibèrica. A partir dels textos, per tant, es pot seguir
i comprendre el desenvolupament de la societat en els aspectes polítics, eco-
nòmics i socials. A més, també destaquen per ser uns documents decisius en
l’estudi de la història de la llengua, ja que van ajudar a consolidar la prosa que
Ramon Llull havia creat.
Els reis com Jaume I o Pere el Cerimoniós és evident que tenien la intenció de
narrar i deixar escrites en aquestes cròniques les batalles i conquestes que van
haver de viure i protagonitzar, però també Bernat Desclot, escrivà de la cort de
Pere I el Gran, i Ramon Muntaner, batlle d’Eivissa, van tindre la intenció, com a
redactors de les cròniques, de reflectir-hi els esdeveniments històrics que van
presenciar o que ja coneixien d’una o altra manera.
Precedents
Les primeres cròniques de la història s’escrivien en llatí als monestirs o esglé-
sies. En principi, eren breus notes que feien referència a la història del monestir
o de l’església on eren redactades.
Amb el pas del temps, però, els cronistes es van dedicar a recollir per es-
crit fets, generalment circumstancials, que ocorrien a l’època, i així van poder
mantindre informats els interessats. En definitiva, les cròniques han esdevingut
documents que ens permeten conéixer els fets del nostre passat històric.
Característiques
Les quatre grans cròniques, a més del valor històric, tenen un gran interés lin-
güístic i literari, perquè constitueixen autèntiques peces narratives de gran valor
creatiu. Les quatre tenen en comú els
trets següents
:
•
Historien l’època contemporània en què són escrites o l’anterior.
•
Són redactades en contacte directe amb el monarca.
•
Pel que fa a l’autoria, destaca el procés d’individualització progressiva.
•
Tenen un to heroic, amb la intenció de fomentar un sentiment nacional.
•
Mantenen unitat i uniformitat lingüística, gràcies al paper de la cancelleria per
crear una llengua literària comuna.
7.
Són el mateix un
historiador i un cronista?
Explica en què es
diferencien.
C
o
n
t
e
s
t
a
L
i
t
e
r
a
t
u
r
a
Jaume I
L’autor d’aquesta crònica és el mateix rei Jaume I, qui dicta el que s’ha d’es-
criure. S’hi pot observar l’empremta personal del rei, perquè està escrita en
primera persona del plural i utilitza el pronom
nós
, que era la manera com els
monarques feien referència a la seua persona.
Jaume I narra els fets de la seua vida i del seu regnat, de 1208 fins a 1276,
de manera cronològica: engendrament i infantesa, les conquestes territorials
(Mallorca, 1229, o València, 1238) i, finalment, la malaltia i vellesa del monarca.
Aquests últims capítols és probable que els redactara una altra persona inte-
ressada a conduir el llibre fins a la mort del rei (1276).
8.
Llig els inicis de les quatre cròniques i anota al teu quadern la finalitat
de redacció de cadascuna.
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a
Crònica de Jaume I
I per tal que els hòmens coneguessin i sabessin, quan hauríem passada aques-
ta vida mortal, això que nós hauríem fet ajudant-nos el Senyor poderós, dei-
xem aquest llibre per memòria a aquells qui voldran oir les gràcies que Nostre
Senyor ens ha fetes i per donar exemple a tots els altres hòmens del món.
Crònica de Bernat Desclot
Ací comença el llibre que En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans fets i de
les conquestes que feren sarraïns i sobre altres gents els nobles reis que hagué
en Aragó els quals foren de l’alt llinatge del comte de Barcelona.
Crònica de Ramon Muntaner
I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de Va-
lència, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vell que em
digué:
–Muntaner, lleva’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has
vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu has estat.
[...]
Ja que aquest llibre senyaladament se fa a honor de Déu, de la seua benei-
ta Mare i de l’alt casal d’Aragó. I per això començaré a la gràcia que Déu féu
al molt alt senyor rei En Jaume per la gràcia de Déu rei d’Aragó, que fou fill del
molt alt senyor rei En Pere d’Aragó i de la molt alta donya Maria de Montpeller.
Crònica de Pere el Cerimoniós
I aquest llibre volem que siga intitulat:
Llibre
, en què es contenen tots els
grans fets que són intervinguts en nostra casa, dins el temps de la nostra vida,
començant-los a nostra nativitat.
A
B
C
D
L
i
t
e
r
a
t
u
r
a
Pintura mural de la conquesta
de Mallorca.
Miniatura d'un còdex del segle
XIV
en què es veu Ramon Muntaner
redactant la seua crònica.
L’estudi i l’anàlisi del text com a unitat
comunicativa
Unitats: 3, 6, 13, 16, 23, 26
Les
activitats
estan numerades segons
l’ordre amb què s’exposa la teoria.
Algunes, marcades amb una pinzellada,
plantegen una complexitat major en la
seua execució.
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
La recta representació dels sons
de la llengua
Unitats: 2, 5, 12, 15, 22, 25
Les activitats
Comprova-ho
i
Arrisca’t
estan numerades
segons l’ordre amb què s’exposa
la teoria i en proposen una
comprovació pràctica.
La identificació de les diferents
classes de paraules
Unitats: 1, 4, 11, 14, 21, 24
Les activitats
Comprova-ho
i
Arrisca’t
estan numerades
segons l’ordre amb què s’exposa
la teoria i en proposen una
comprovació pràctica.
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
El coneixement d’autors i textos
representatius de la nostra literatura
Unitats: 7, 8, 9, 17, 18, 19, 27, 28, 29
Les
activitats
estan numerades segons
l’ordre amb què s’exposa la teoria.
Algunes, marcades amb una pinzellada,
plantegen una complexitat major en la
seua execució.
L
i
t
e
r
a
t
u
r
a
L
è
x
i
c
i
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a