Basic HTML Version
28
29
UNITAT
T’has preguntat alguna vegada què passaria si alguns animals
decidiren que ja no volen estar més al servei de l’ésser humà i es
rebel·laren per aconseguir la llibertat? Doncs en aquest fragment de la
novel·la d’Orwell pots començar a imaginar-t’ho.
UNITAT
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
El text narratiu
El tema • Els personatges • El narrador • El temps • L’espai • Els gèneres narratius de ficció
3
3
La rebel·lió dels animals
A
l fons del graner, en una mena de
plataforma, el Major estava arrepapat
al seu jaç
1
de palla, sota una llanter-
na que penjava d’una biga. Tenia dotze anys i
últimament s’havia inflat una mica, però en-
cara era un porc majestuós, d’aparença sàvia
i benvolent, tot i que no li havien retallat mai
els ullals
2
. De seguida van arribar els altres ani-
mals, que es van anar instal·lant, cadascun a la
seva manera. Primer van aparèixer els tres gos-
sos, la Bluebell, la Jessie i el Pincher, i després
els porcs, que es van acomodar sobre la palla
que hi havia immediatament davant de la pla-
taforma. Les gallines es van enfilar als ampits
3
de les finestres, els coloms van voletejar fins
als cabirons de la teulada, els xais i les vaques
es van ajeure darrere dels porcs i es van po-
sar a remugar
4
. Els dos cavalls de tir, el Boxer
i la Clover, van entrar junts. La Clover era una
euga maternal i corpulenta que s’acostava a la
maduresa i que no havia acabat de recuperar
la silueta després de parir el quart poltre. El
Boxer era una bèstia molt grossa, de gairebé
divuit pams d’alçada, i tan fort com dos cavalls
mitjans junts. Després dels cavalls hi van ar-
ribar la Muriel, la cabra blanca, i el Benjamin,
l’ase. El Benjamin era l’animal més vell del
mas, i el més malcarat.
Quan els dos cavalls s’acabaven d’ajeure,
una covada
5
d’aneguets que havien perdut la
mare va desfilar cap a dins del graner, piulant
dèbilment i anant d’un costat a l’altre per trobar
un lloc on no els poguessin trepitjar. La Clover
els va envoltar formant una mena de barrera
amb la seva gran pota de davant, i els aneguets
s’hi van arraulir i es van adormir a l’acte. A l’úl-
tim moment, la Mollie, l’euga blanca que esti-
rava el cabriolé
6
del senyor Jones, i que era tan
bonica com beneita, va entrar caminant amb
passets curts i delicats tot mastegant un terròs
de sucre. L’últim de tots dos va ser la gata, que,
com sempre, va buscar amb la mirada el lloc
més calent, i finalment es va entaforar entre
el Boxer i la Clover; allà es va quedar roncant
5
10
15
20
25
30
35
40
satisfeta al llarg de tot el discurs del Major sense
escoltar ni una sola paraula del que va dir.
Ara ja hi eren tots els animals excepte el Moses,
el corb domèstic, que dormia dalt d’una perxa dar-
rere de la porta que donava al pati. Quan el Major
va veure que tots s’havien posat còmodes i espera-
ven atents, es va escurar la gola i va començar:
–Camarades, ja heu sentit a parlar de l’estrany
somni, però ja us l’explicaré més tard. Primer us
haig de dir una altra cosa. No crec pas, camarades,
que estigui entre vosaltres gaire mesos més, i abans
que emmori em veig en el deure de transmetre-vos
la saviesa que he adquirit. He tingut una vida molt
llarga, he tingut molt temps per pensar, i crec que
puc dir que entenc tan bé com qualsevol altre ani-
mal vivent l’essència de la vida en aquest món. És
sobre això, que m’agradaria parlar-vos. Bé, doncs,
camarades, quina és l’essència d’aquesta vida nos-
tra? Afrontem-ho, les nostres vides són misera-
bles, escarrassades
7
i curtes. Naixem, ens donen el
menjar just per mantenir-nos l’alè al cos, i als que
som capaços se’ns obliga a treballar fins a l’última
engruna de les nostres forces; i en el precís instant
en què deixem de ser útils ens maten amb una cru-
eltat espantosa. Cap animal d’Anglaterra coneix el
significat de la felicitat o del lleure un cop arriba
a l’any de vida. Cap animal d’Anglaterra és lliure.
L’animal viu en la misèria i l’esclavitud: aquesta és
la pura veritat. Però, que potser és que, simplement,
això forma part de l’ordre de la natura? Que potser
aquesta terra nostra és tan pobra que no pot pro-
porcionar una vida decent als que l’habiten? No,
camarades, mil vegades no! Anglaterra té un sòl
fèrtil, un bon clima, és capaç d’aportar menjar en
abundància a un nombre d’animals molt més ele-
vat dels que hi viuen actualment. El nostre mas ma-
teix mantindria una dotzena de cavalls, vint vaques,
centenars de xais, i tots ells podrien tenir una vida
confortable i digna que ara per a nosaltres és gai-
rebé inimaginable. Aleshores, per què continuem
en aquestes condicions miserables? Doncs perquè
pràcticament tot el que produïm ens ho roben els
éssers humans. Aquesta, camarades, és la resposta
a tots els nostres problemes. Es resumeix en una
sola paraula: l’home. L’home és l’únic enemic real
que tenim. Elimineu l’home de l’escena i la causa
fonamental de la fam i l’excés de treball desapareix
per sempre.
George O
RWELL
,
La rebel·lió dels animals
, 1945 (adaptació)
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt.
Carruatge lleuger, tirat per un cavall, obert pel
davant i proveït d’una capota plegable de cuiro.
Part inferior del marc d’obra d’una finestra per
a recolzar-s’hi qui ix a mirar.
Mastegar, els animals herbívors, l’aliment per
segona vegada.
Llocada de pollets que acaben de nàixer.
Fatigar-se treballant, esforçar-se molt en una
faena o en una empresa.
Dent punteguda situada entre l’última incisiva i
la primera premolar.
I
n
f
e
r
e
i
x
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
L
e
c
t
u
r
a
10
11
UNITAT
Amb el cor a la mà
E
s comprometen per Cap d’Any, just a mit-
janit, mentre a la ciutat esclaten els castells
de focs i la gent s’abraça: a les cases, als
carrers, a les sales de festa. Per tots dos s’acaba
l’època d’amistat i comença el prometatge
1
que
els ha de dur al matrimoni. Quan es casaran? Ho
decidiran més endavant; ara l’emoció és massa
forta.
Es miren l’un en els ulls de l’altre i es juren
amor i fidelitat
2
eterns. Decideixen esbandir els
afers
3
més o menys amorosos que cada un tenia
fins ara. Es prometen també ser del tot sincers
l’un amb l’altre; no mentir-se mai.
–Serem del tot sincers l’un amb l’altre. Mai
no ens mentirem, sota cap concepte ni amb cap
excusa.
–Una sola mentida seria la mort del nostre
amor.
Aquestes promeses els emocionen encara
més. A les dues de la matinada s’adormen al
sofà, cansats, l’un en braços de l’altre.
Es lleven al migdia, amb ressaca. Es dutxen,
es vesteixen, surten al carrer amb ulleres de sol.
–Anem a dinar? –diu ell.
–Sí. Per mi poca cosa. Amb un parell de tapes
ja en tinc prou. Però tu deus tenir molta gana.
Ell està a punt de dir que no, que qualsevol
cosa li va bé, però recorda la promesa.
–Sí. Tinc gana. Però em conformo amb unes
tapes. Tu en menges un parell i jo en menjo més.
–No. Tu deus voler entaular-te. No t’estimes
més que anem a un restaurant?
Han promès ser del tot sincers l’un amb
l’altre. No li pot dir, doncs, el que li hauria dit si
no: que ja li va bé fer tapes en un bar. Ara ha de
reconèixer que realment s’estima més anar a un
restaurant i entaular-se.
–Doncs anem-hi –diu ella–. Anem a aquell
restaurant japonès que vam anar fa una setmana
i que et va agradar tant?
Una setmana abans encara no s’havien pro-
mès ser del tot sincers l’un amb l’altre. A més, ell
UNITAT
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
Les categories gramaticals • Els sintagmes • L’oració i les funcions
Tipus d’oracions
1
no li va dir mai que li hagués agradat el restaurant ja-
ponès. Ho recorda amb claredat: a preguntes d’ella, ell
havia dit que el restaurant li havia semblat bé, fórmula
que no expressava l’entusiasme que ella posa ara en
boca seva.
–Et vaig dir que m’havia semblat bé, no que
m’hagués agradat.
–És a dir: que no et va agradar.
Li ha de dir:
–Odio el menjar japonès.
Ella el mira als ulls, sorruda
4
.
–Saps que a mi m’agrada molt.
–Ho sé.
Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que
s’estima més trair-la per excés que no pas per defecte
declara la resta del que pensa: que precisament una
de les coses que li desagraden d’ella (i que lliga amb
una certa actitud que ella creu esnob però que en el
fons és xarona
5
i prou) és l’afició a anar sempre a res-
taurants d’aquells que substitueixen la bona cuina per
les relacions públiques. Ella li diu que és un imbècil. Ell
es veu obligat a dir-li que no se sent gens imbècil i que
està convençut que, si s’hagués de provar qui posseeix
un cervell més potent, el d’ella no seria el guanyador.
Aquestes paraules acaben d’ofendre la dona, que el
bufeteja, irada, mentre li torna a dir que és un imbècil,
un imbècil crònic
6
, que ho serà tota la vida i que no el
vol tornar a veure mai més, proposta amb la qual ell
està de seguida d’acord.
Quim M
ONZÓ
,
Vuitanta-sis contes
(1999)
1
És important per a tu la sinceritat en la relació amb els altres? T’has
plantejat alguna vegada quins efectes pot tindre el fet de ser massa
sincer? Llig el conte de Quim Monzó i en descobriràs alguns. Potser, en
finalitzar la lectura, hauràs canviat un poquet la idea inicial que tenies
sobre aquest concepte.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Coses a fer de certa importància.
Estat de qui ha donat paraula de casament.
De llarga durada.
Lleialtat envers aquella persona amb qui es té un
lligam d’amor, de gratitud, d’honor.
De mal gust, mancada d’art, de gràcia, de
distinció.
D’índole closa i poc tractable.
I
n
f
e
r
e
i
x
L
e
c
t
u
r
a
I
n
f
e
r
e
i
x
és una proposta de
glossari interactiu en què es demana
a l’aprenent que deduïsca el significat
d’algunes paraules del text.
La part
tramada en blau
, que hi ha
a continuació de la lectura, inclou
propostes de comprensió i expressió
oral i escrita sobre la lectura. Cada
proposta està encapçalada per un
verb d’acció que posa de manifest la
competència bàsica que es treballa.
Les activitats marcades amb una
pinzellada plantegen una complexitat
major en la seua execució.
30 textos de gèneres textuals i de
temàtiques diversos que conviden a
llegir per a aprendre. Els textos donen
peu a usar tècniques d’estudi i a
treballar continguts propis de lèxic
i de llengua i societat.
L
e
c
t
u
r
a
Són
30
unitats repartides
en
3
volums. Cada volum
consta de 9 unitats i 1 prova
de competències bàsiques.
L’organització dels continguts
permet treballar
1
unitat
per
setmana
.
58
59
UNITAT
De la traïció que Na Renard
tractà contra el rei
M
olt desplagué a Na Renard i als seus
companys no ser del consell del rei;
i en aquell punt Na Renard concebé
traïció en el seu cor i desitjà la mort del rei. I di-
gué a l’Elefant aquestes paraules:
–D’aquí endavant hi haurà gran enemistat
entre les bèsties que mengen carn i les bèsties
que mengen herba, ja que el rei i els seus conse-
llers mengen carn i vosaltres no teniu en el seu
consell cap bèstia que sigui de la vostra natura-
lesa, ni que mantingui el vostre dret.
L’Elefant respongué i digué que esperava que
la Serp i el Gall raonarien el seu dret a la cort del
rei, perquè eren bèsties que no vivien de carn.
Respongué Na Renard i digué que en una terra
s’esdevingué que un cristià tenia un sarraí
1
del
qual es fiava molt i al qual feia moltes satisfac-
cions; el sarraí, com que era contrari a ell per re-
ligió, no li podia portar bona voluntat, sinó que
pensava sempre com el podria matar.
–I per això, senyor Elefant –digué Na Re-
nard–, la Serp i el Gall són de llinatge
2
tan di-
ferent al vostre i al dels vostres companys que
encara que no mengin carn no us en fieu; i tin-
gueu per cert que consentiran en tot allò que si-
gui dany per a vós i tots els vostres companys.
De la mort de Na Renard
[...] Després d’aquestes paraules, l’Elefant
anà a veure el Senglar
3
, amb qui Na Renard ha-
via parlat i li digué que ell sabia el que Na Re-
nard li havia dit; i així digué l’Elefant al Senglar,
com Na Renard li ho havia dit. El Senglar se
UNITAT
L
i
t
e
r
a
t
u
r
a
Ramon Llull
Obra
7
sorprengué de com l’Elefant ho sabia i l’Elefant li re-
contà tot el fet.
Mentre parlava l’El fant amb el Senglar, Na Re-
nard anà al Lleó i li digué que el Senglar el volia matar
i aleshores el Lleó conegué que Na Renard el volia
trair. El rei reuní davant d’ell molts barons; hi foren
l’Elefant, el Senglar, Na Renard, el Conill i el Paó
4
. Da-
vant tots demanà el Lleó al Conill i al Paó que li di-
guessin la veritat del testimoni que ells havien promés
fer a Na Renard després de la seva mort. La por del
Conill i el Paó fou molt gran; però molt major fou la de
Na Renard, la qual digué al rei:
–Senyor rei, per provar si els vostres barons us
són bons i lleials he dit això a l’Elefant, i el mateix al
Senglar. Del Conill i el Paó us dic que mai no els he
parlat del que l’Elefant diu contra mi.
I aleshores Na Renard confià que el Conill i el Paó,
que tant la temien, no gosarien acusar-la davant del
rei ni descobrir-la en res. Quan Na Renard hagué par-
lat, el rei féu un esguard
5
molt terrible al Conill i al Paó
i féu un bram molt fort per tal que la natura de la seva
alta senyoria fes més efecte en la consciència del Co-
nill i del Paó, que la no natura per què el Conill i el Paó
tenen por de Na Renard. Quan el Lleó hagué fet el
gran bram, digué irat al Conill i al Paó que li diguessin
la veritat, i el Conill i el Paó no pogueren evitar-ho i
digueren la veritat.
Aleshores el rei en persona matà Na Renard.
Després que Na Renard hagué mort, la seva cort
estigué de bon estament. El rei féu del seu consell
l’Elefant i el Senglar i d’altres honrats barons, i en féu
fora el Conill i el Paó.
Aquí acaba el «Llibre de les bèsties»; el qual Fèlix
portà a un rei per tal que veiés com, en el que fan les
bèsties, és significada la manera com el rei ha de reg-
nar i ha de guardar-se de malvat consell i de falsos
homes.
Ramon L
LULL
, «Llibre de les bèsties». A:
Llibre de meravelles
(1289)
7
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Porc salvatge.
Mirada.
Musulmà.
Classe o condició.
Ocell de la família dels fasiànids, espècie
Pavo
cristatus
.
I
n
f
e
r
e
i
x
Ramon Llull és autor de la novel·la
Llibre de meravelles
, en la qual el jove
protagonista, Fèlix, comença un viatge de formació per a aconseguir viure
com un bon cristià. Al llibre seté del relat, «Llibre de les bèsties», Fèlix és
testimoni de les maquinacions i de les intrigues de la rabosa,
anomenada Na Renard, per a fer-se amb el poder i controlar
el consell del Lleó, el rei dels animals.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
E
s
b
r
i
n
a
1.
Fes una llista dels animals que apareixen en el
fragment que has llegit i aparella’ls segons els
trets de caràcter següents:
a
) astúcia, maldat
b
) dignitat, coratge
c
) memòria, potència
d
) repugnància, malignitat
e
) renovació, atreviment
f
) bravesa, força
g
) temor, fertilitat
h
) vanitat, bellesa
2.
Escull, entre totes aquestes qualitats i per ordre
de preferència, les cinc que hauria de reunir un
bon governant:
carismàtic, autoritari, just, entés, casat, ideòleg,
considerat, corrupte, eloqüent, segur, xarrador,
alt, espavilat, organitzat, estudiós, diplomàtic...
C
o
n
t
e
s
t
a
3.
Quines d’aquestes afirmacions, segons el
fragment que has llegit, creus que expressen
de manera més adequada el tema del «Llibre
de les bèsties»? Justifica la resposta.
a
) Es tracta d’un tractat de zoologia, un llibre
sobre els animals.
b
) El tema del llibre és la política, perquè
mostra a través del comportament de
les bèsties com ha de governar un bon
governant.
c
) Es tracta d’una reflexió sobre la relació dels
humans i el poder.
d
) És una novel·leta al·legòrica d’animals
en la qual Llull representa la cort del seu
temps, amb les seues intrigues i els seus
vicis.
e
) Es tracta d’una faula d’animals adreçada
als infants.
f
) L’obra té una finalitat ètica, tracta sobre
quina ha de ser la conducta d’una bona
persona.
E
x
p
r
e
s
s
a
L
e
c
t
u
r
a
18
UNITAT
Tot seguit inicies l’estudi de la variació funcional de la llengua, dels
registres. Aquests, cal conéixer-los i saber emprar-los correctament
per a tindre una bona competència comunicativa. Així doncs, para
atenció a l’explicació de la teoria i al text de Ferran Torrent que et servirà
d’exemple. El fragment de
Penja els guants, Butxana!
és una mostra de
l’ús d’un determinat registre en una situació comunicativa i amb uns
interlocutors molt particulars.
La variació diafàsica o funcional:
els registres lingüístics
E
ls parlants d’una llengua necessiten
utilitzar un codi comú per tal d’establir
la comunicació, però hi ha diverses ma-
neres d’usar aquest codi segons les circums-
tàncies històriques, geogràfiques, socials o
situacionals. Així, podem diferenciar quatre
tipus de variació lingüística: la
variació dia-
crònica o històrica
, que mostra l’ús de la llen-
gua al llarg del temps; la
variació diatòpica o
geogràfica
, que manifesta la manera com és
emprada una llengua en els diferents territo-
ris en què es parla; la
variació diastràtica o
social
presenta la llengua tenint en compte
els estrats socials o grups socioculturals a què
pertanyen els parlants; i, per últim, la
variació
diafàsica o funcional
ve determinada per la
funció del discurs en cada tipus de context o
situació d’ús. Per tant, no parlem de la matei-
xa manera si ens trobem a casa amb la família
o els amics, que si fem una exposició oral a
l’institut. És, en aquest tipus de variació, on
situem els registres lingüístics.
Un
registre lingüístic
és una variació del
llenguatge en funció de la situació d’ús o con-
text situacional (circumstàncies que envolten
una comunicació). Cadascun dels registres
comporta una sèrie de recursos i estratègies
lingüístics concretes. Així doncs, en una dis-
cussió al pati de l’institut amb els amics tro-
barem uns temes de conversa, un lèxic i unes
estructures sintàctiques que no utilitzaríem
en respondre un examen de literatura. Per
aquesta raó, la competència comunicativa
d’un parlant es mesura a partir dels registres
que coneix i és capaç d’usar correctament en
les diferents situacions. Hi ha diversos factors
que hem de tindre en compte a l’hora de triar
el registre més escaient en cada cas: el
canal
usat (oral o escrit); el
tema
tractat (general o
especialitzat); el nivell de
formalitat
i la
in-
tenció
(objectiva o subjectiva).
A l’hora de classificar-los podem establir
dos grans grups:
•
Registres formals:
l’estàndard, el culte o
literari, el juridicoadministratiu i el cientifi-
cotècnic.
•
Registres informals:
el col·loquial i el vul-
gar.
5
10
15
20
5
10
15
20
25
30
UNITAT
Formació de paraules: derivació i composició
Sistema vocàlic • Dígrafs. Diftongs i hiats
2
2
35
40
45
50
25
30
35
40
45
L
è
x
i
c
i
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
Penja els guants, Butxana!
-I
com pensaves passar la droga per la frontera?
–preguntà el periodista, Barrera.
–Una vegada amagada la cocaïna en els cotxes,
tenia pensat deixar-los en el carrer, a fi que la poli-
cia els localitze i els torne als seus propietaris. Són
empresaris que viatgen regularment a Perpinyà. Allí,
des del moment que jo avisara l’organització, esta-
rien atents per tal de detectar la presència del cotxe,
del qual prèviament
1
coneixen la matrícula. El roben
de nou, desmunten els llarguers, els buiden de co-
caïna i després telefonen l’amo i li diuen on el pot
tornar a trobar.
–Ets un despert, Culata! –exclamà el detectiu,
Butxana–. Persones venerables
2
es converteixen en
traficants
3
de cocaïna sense saber-ho. I tu, sense cap
mena de risc, et guanyes la paperassa, fent que idio-
tes com Nevera i Penjoll arrisquen els rovells a costa
teua.
–Malparit! –s’enutjà Nevera–. Ens has fet treba-
llar per quatre xavos en un assumpte que ens podria
costar un grapat d’anys a l’hotel.
–Bé –digué el detectiu a Barrera i Trilita–, ja sa-
beu per què el buscaven.
–Aquest tio és un inconscient –féu Barrera asse-
nyalant Culata–. Ha posat mitja humanitat en perill
per omplir-se les butxaques. Et vaig a denunciar.
–Home, això de denunciar està molt lleig –res-
pongué Penjoll–, i més encara si nosaltres estem im-
plicats
4
. L’única solució possible és doblar la quan-
titat que teníem contractada. Com ho veus, Culata?
Culata era un cap d’ala. Li va paréixer perfecte,
però pretenia un incís
5
contractual.
–Us doblaré quan l’organització francesa em pa-
gue a mi.
–I els collons del comissari! –protestà Nevera,
molt en la seua línia–. Pagaràs demà, i hui, per si de
cas, dormirem juntets. Dis-li-ho tu, Butxana.
El detectiu apuntà el front de Culata i, davant la
sorpresa de tots, premé repetidament el gallet de la
pistola: clic, clic, clic, clic... féu l’arma. En la cara de
Culata relliscaren
6
gotes de suor. Butxana somrigué.
–Després de les putades que has fet m’encanta
posar-te els collons per corbata. M’acaba de vindre
al cap que tinc les bales a la butxaca.
–No saps que contenta estic de saber-ho...
I tots es giraren del costat d’on provenia la veu.
–Sara! –exclamà Penjoll.
Sara els amenaçava amb un xicotet revòlver de
dues polzades. Avançà fins on era Butxana i, abans
d’arribar, alçà el revòlver a l’altura del seu pit.
FerranT
ORRENT
,
Penja els guants, Butxana!
, 1985 (adaptació)
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Comentari intercalat en una conversa.
Amb anticipació o antelació.
Persona embolicada en un assumpte
especialment delictiu.
Persona que intercanvia mercaderies de manera
il·legal entre països, poblacions o individus.
Caure alguna cosa per una superfície llisa,
banyada...
Digne de ser venerat, és a dir, reverenciat i
honrat.
I
n
f
e
r
e
i
x
L
e
c
t
u
r
a
19
Valencià: llengua i literatura 3 ESO