Basic HTML Version
29
UNITAT
3
satisfeta al llarg de tot el discurs del Major sense
escoltar ni una sola paraula del que va dir.
Ara ja hi eren tots els animals excepte el Moses,
el corb domèstic, que dormia dalt d’una perxa dar-
rere de la porta que donava al pati. Quan el Major
va veure que tots s’havien posat còmodes i espera-
ven atents, es va escurar la gola i va començar:
–Camarades, ja heu sentit a parlar de l’estrany
somni, però ja us l’explicaré més tard. Primer us
haig de dir una altra cosa. No crec pas, camarades,
que estigui entre vosaltres gaire mesos més, i abans
que emmori em veig en el deure de transmetre-vos
la saviesa que he adquirit. He tingut una vida molt
llarga, he tingut molt temps per pensar, i crec que
puc dir que entenc tan bé com qualsevol altre ani-
mal vivent l’essència de la vida en aquest món. És
sobre això, que m’agradaria parlar-vos. Bé, doncs,
camarades, quina és l’essència d’aquesta vida nos-
tra? Afrontem-ho, les nostres vides són misera-
bles, escarrassades
7
i curtes. Naixem, ens donen el
menjar just per mantenir-nos l’alè al cos, i als que
som capaços se’ns obliga a treballar fins a l’última
engruna de les nostres forces; i en el precís instant
en què deixem de ser útils ens maten amb una cru-
eltat espantosa. Cap animal d’Anglaterra coneix el
significat de la felicitat o del lleure un cop arriba
a l’any de vida. Cap animal d’Anglaterra és lliure.
L’animal viu en la misèria i l’esclavitud: aquesta és
la pura veritat. Però, que potser és que, simplement,
això forma part de l’ordre de la natura? Que potser
aquesta terra nostra és tan pobra que no pot pro-
porcionar una vida decent als que l’habiten? No,
camarades, mil vegades no! Anglaterra té un sòl
fèrtil, un bon clima, és capaç d’aportar menjar en
abundància a un nombre d’animals molt més ele-
vat dels que hi viuen actualment. El nostre mas ma-
teix mantindria una dotzena de cavalls, vint vaques,
centenars de xais, i tots ells podrien tenir una vida
confortable i digna que ara per a nosaltres és gai-
rebé inimaginable. Aleshores, per què continuem
en aquestes condicions miserables? Doncs perquè
pràcticament tot el que produïm ens ho roben els
éssers humans. Aquesta, camarades, és la resposta
a tots els nostres problemes. Es resumeix en una
sola paraula: l’home. L’home és l’únic enemic real
que tenim. Elimineu l’home de l’escena i la causa
fonamental de la fam i l’excés de treball desapareix
per sempre.
George O
rwell
,
La rebel·lió dels animals
, 1945 (adaptació)
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt.
Carruatge lleuger, tirat per un cavall, obert pel
davant i proveït d’una capota plegable de cuiro.
Part inferior del marc d’obra d’una finestra per
a recolzar-s’hi qui ix a mirar.
Mastegar, els animals herbívors, l’aliment per
segona vegada.
Llocada de pollets que acaben de nàixer.
Fatigar-se treballant, esforçar-se molt en una
faena o en una empresa.
Dents puntegudes situades entre l’última
incisiva i la primera premolar.
I
n
f
e
r
e
i
x
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
L
e
c
t
u
r
a