Basic HTML Version
28
T’has preguntat alguna vegada què passaria si alguns animals
decidiren que ja no volen estar més al servei de l’ésser humà i es
rebel·laren per aconseguir la llibertat? Doncs en aquest fragment de la
novel·la d’Orwell pots començar a imaginar-t’ho.
UNITAT
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
El text narratiu
El tema • L’estructura • Els personatges • El narrador • El temps • L’espai • Els gèneres narratius de ficció
3
La rebel·lió dels animals
A
l fons del graner, en una mena de
plataforma, el Major estava arrepapat
al seu jaç
1
de palla, sota una llanter-
na que penjava d’una biga. Tenia dotze anys i
últimament s’havia inflat una mica, però en-
cara era un porc majestuós, d’aparença sàvia
i benvolent, tot i que no li havien retallat mai
els ullals
2
. De seguida van arribar els altres ani-
mals, que es van anar instal·lant, cadascun a la
seva manera. Primer van aparèixer els tres gos-
sos, la Bluebell, la Jessie i el Pincher, i després
els porcs, que es van acomodar sobre la palla
que hi havia immediatament davant de la pla-
taforma. Les gallines es van enfilar als ampits
3
de les finestres, els coloms van voletejar fins
als cabirons de la teulada, els xais i les vaques
es van ajeure darrere dels porcs i es van po-
sar a remugar
4
. Els dos cavalls de tir, el Boxer
i la Clover, van entrar junts. La Clover era una
euga maternal i corpulenta que s’acostava a la
maduresa i que no havia acabat de recuperar
la silueta després de parir el quart poltre. El
Boxer era una bèstia molt grossa, de gairebé
divuit pams d’alçada, i tan fort com dos cavalls
mitjans junts. Després dels cavalls hi van ar-
ribar la Muriel, la cabra blanca, i el Benjamin,
l’ase. El Benjamin era l’animal més vell del
mas, i el més malcarat.
Quan els dos cavalls s’acabaven d’ajeure,
una covada
5
d’aneguets que havien perdut la
mare va desfilar cap a dins del graner, piulant
dèbilment i anant d’un costat a l’altre per trobar
un lloc on no els poguessin trepitjar. La Clover
els va envoltar formant una mena de barrera
amb la seva gran pota de davant, i els aneguets
s’hi van arraulir i es van adormir a l’acte. A l’úl-
tim moment, la Mollie, l’euga blanca que esti-
rava el cabriolé
6
del senyor Jones, i que era tan
bonica com beneita, va entrar caminant amb
passets curts i delicats tot mastegant un terròs
de sucre. L’últim de tots dos va ser la gata, que,
com sempre, va buscar amb la mirada el lloc
més calent, i finalment es va entaforar entre
el Boxer i la Clover; allà es va quedar roncant
5
10
15
20
25
30
35
40