Basic HTML Version
18
Tot seguit inicies l’estudi de la variació funcional de la llengua, dels
registres. Aquests, cal conéixer-los i saber emprar-los correctament
per a tindre una bona competència comunicativa. Així doncs, para
atenció a l’explicació de la teoria i al text de Ferran Torrent que et servirà
d’exemple. El fragment de
Penja els guants, Butxana!
és una mostra de
l’ús d’un determinat registre en una situació comunicativa i amb uns
interlocutors molt particulars.
La variació diafàsica o funcional:
els registres lingüístics
E
ls parlants d’una llengua necessiten
utilitzar un codi comú per tal d’establir
la comunicació, però hi ha diverses ma-
neres d’usar aquest codi segons les circums
tàncies històriques, geogràfiques, socials o
situacionals. Així, podem diferenciar quatre
tipus de variació lingüística: la
variació dia
crònica o històrica
, que mostra l’ús de la llen-
gua al llarg del temps; la
variació diatòpica o
geogràfica
, que manifesta la manera com és
emprada una llengua en els diferents territo-
ris en què es parla; la
variació diastràtica o
social
presenta la llengua tenint en compte
els estrats socials o grups socioculturals a què
pertanyen els parlants; i, per últim, la
variació
diafàsica o funcional
ve determinada per la
funció del discurs en cada tipus de context o
situació d’ús. Per tant, no parlem de la matei-
xa manera si ens trobem a casa amb la família
o els amics, que si fem una exposició oral a
l’institut. És, en aquest tipus de variació, on
situem els registres lingüístics.
Un
registre lingüístic
és una variació del
llenguatge en funció de la situació d’ús o con-
text situacional (circumstàncies que envolten
una comunicació). Cadascun dels registres
comporta una sèrie de recursos i estratègies
lingüístics concretes. Així doncs, en una dis-
cussió al pati de l’institut amb els amics tro-
barem uns temes de conversa, un lèxic i unes
estructures sintàctiques que no utilitzaríem
en respondre un examen de literatura. Per
aquesta raó, la competència comunicativa
d’un parlant es mesura a partir dels registres
que coneix i és capaç d’usar correctament en
les diferents situacions. Hi ha diversos factors
que hem de tindre en compte a l’hora de triar
el registre més escaient en cada cas: el
canal
usat (oral o escrit); el
tema
tractat (general o
especialitzat); el nivell de
formalitat
i la
in-
tenció
(objectiva o subjectiva).
A l’hora de classificar-los podem establir
dos grans grups:
•
Registres formals:
l’estàndard, el culte o
literari, el juridicoadministratiu i el cientifi-
cotècnic.
•
Registres informals:
el col·loquial i el vul-
gar.
5
10
15
20
UNITAT
Formació de paraules: derivació i composició
Sistema vocàlic • Dígrafs. Diftongs i hiats
2
25
30
35
40
45
L
è
x
i
c
i
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a