Basic HTML Version
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
L’estudi i l’anàlisi del text com a unitat
comunicativa
Unitats: 1, 4, 7, 11, 14, 17, 21, 24, 27
Les
activitats
estan numerades segons
l’ordre amb què s’exposa la teoria.
Algunes, marcades amb una pinzellada,
plantegen una complexitat major en la
seua execució.
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
La recta representació dels sons
de la llengua
Unitats: 2, 5, 8, 12, 15, 18, 22,
25, 28
Les activitats
Comprova-ho
i
Arrisca’t
estan numerades
segons l’ordre amb què s’exposa
la teoria i en proposen una
comprovació pràctica.
La identificació de les diferents
classes de paraules
Unitats: 3, 6, 9, 13, 16, 19, 23,
26, 29
Les activitats
Comprova-ho
i
Arrisca’t
estan numerades
segons l’ordre amb què s’exposa
la teoria i en proposen una
comprovació pràctica.
205
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
La notícia
La notícia és un text periodístic que informa sobre els
fets
i les
circumstàncies
d’un esdeveniment de l’actualitat que té interés per a un sector ampli de gent.
Estructura
La notícia té
tres parts
clarament diferenciades: el titular, l’entrada i el cos.
• El
titular
: enunciat breu i cridaner, escrit en lletra negreta, que encapçala la
notícia, en recull el contingut més important i permet assabentar-se’n amb un
colp d’ull.
Exemple:
La contaminació provoca 3 500 morts anuals a l’àrea de Barcelona
Pot anar acompanyat de:
– L’avanttítol: frase breu que va davant del títol i hi afig informació comple-
mentària sobre el context relacionat amb la notícia. Aquesta part, però, pot
ser prescindible.
– El subtítol: informació que complementa la que ofereix el títol. Tal com ocor-
re amb l’avanttítol també és un element opcional.
– Autor/redacció: nom del periodista i lloc de la redacció.
Exemple:
Avanttítol:
Descendeix la conscienciació de reciclatge dels valencians
Titular:
Cada valencià recicla huit quilos d’envasos a l’any
Subtítol:
La Comunitat Valenciana recupera 40 000 tones per al seu reci-
clatge
LA NOTÍCIA
UNITAT
21
E
s
c
r
i
u
6.
Escriu un titular per a cadascuna d’aquestes entrades:
204
A
Montserrat Serra i Blanca Thiebaut, les dues cooperants de
Metges Sense Fronteres (MSF) alliberades ahir després
de ser segrestades l’octubre del 2011 al nord de Kenya, es
troben ja a l’Estat espanyol, segons ha informat l’ONG en
un breu comunicat.
B
El conseller d’Economia, Máximo Buch, ha assenyalat
aquest dijous que la Generalitat Valenciana no donarà «ni
un duro més» al València Club de Futbol «tret que siga per
mandat i per imperatiu legal». Així mateix, ha instat a donar
«una oportunitat» als gestors actuals de la fundació i confia
que el deute de 81 milions amb Bankia «s’amortitze en un
termini raonable» i, amb això, «s’extingiria el nostre aval».
C
Entre el 12 i el 23 de juliol torna l’activitat estiuenca de
l’Aula de Cinema de la Universitat de València.
Nits de ci-
nema al claustre de La Nau
ofereix, per sisé any consecu-
tiu, projeccions nocturnes a l’aire lliure, en versió original,
amb presentació i col·loqui. Enguany, els dos cicles que
conformen la programació són
Vinyetes filmades
i
Ressons
del cinema mut
.
D
Tres brigades d’Emergència, equips de bombers i un mitjà
aeri treballen en les tasques d’extinció d’un incendi regis-
trat aquesta vesprada en el terme municipal de Vilafamés
(Plana Alta), segons informa en el seu compte de Twitter
el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.
• L’
entrada
: correspon al primer paràgraf on es relata la
informació fonamen-
tal
i
imprescindible
del succés del qual s’informa. Normalment s’hi explica
què
ha passat i
qui
n’és el protagonista. S’hi poden respondre les preguntes
sobre
on
han passat i
quan
han ocorregut els fets que s’hi relaten. Realitza
la funció d’un resum.
La Comunitat Valenciana va recuperar durant l’any passat un total de
39980430 quilos d’envasos lleugers per al seu reciclatge, una xifra lleuge-
rament inferior a l’any 2011 i que suposa que cada valencià va reciclar huit
quilos de residus durant l’any 2012.
• El
cos
: conté el
desenvolupament explicatiu
de les dades presentades a
l’entrada i incorpora noves informacions (
com
i
per què
ha ocorregut). Cada
paràgraf pot oferir una informació diferent.
El titular, l’entrada i el cos són els elements imprescindibles de qualsevol notí-
cia. Aquestes també solen anar acompanyades de fotografies amb una frase
breu anomenada
peu de foto
.
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a
7.
Identifica els elements o parts de la notícia següent:
València ha rebut
164 jóvens saharians en acollida
El programa «Vacances en Pau» té una durada
de dos mesos i permet a jóvens entre 7 i 12 anys
abandonar el desert de Tinduf i gaudir
d’experiències noves
09/07/13 PAÍSVALENCIÀ - RAQUEL ROVIRA
Xics i xiques saharians en una escola als
campaments de Tinduf
Aquesta matinada passada han arribat a l’aeroport de
Manises 164 jóvens saharians que passaran l’estiu amb
famílies d’acollida de les demarcacions de València i
Castelló, així com a la comarca de la Marina.
Aquest contingent s’afig als vora un centenar que van
arribar dilluns passat i que es troben convivint amb fa-
mílies de la demarcació d’Alacant.
Els jóvens són els beneficiaris del programa «Vacances
en Pau» que coordina la Federació d’Associacions de
Solidaritat amb el Poble saharià del País Valencià, que
arriben des dels campaments de Tinduf on viuen amb
les seues famílies en dures condicions.
Els jóvens saharians passaran dos mesos amb famílies
valencianes, la qual cosa els permetrà gaudir del que
per a aquests jóvens esdevé un luxe perquè experi-
menten sensacions que allà els resulten inabastables,
com és el cas d’un bany a la platja o la piscina, llum
elèctrica, aigua corrent i alimentació equilibrada.
Durant el temps d’estada al PaísValencià, els jóvens sa-
harians passaran un reconeixement mèdic facilitat per
la Conselleria de Sanitat, si tenim en compte que la
major part del grup arriba amb anèmia. També passa-
ran per revisions oculars amb el suport de la Fundació
Oftalmològica de la Mediterrània i la Clínica Lizarbe.
El programa «Vacances en Pau» funciona des de fa
18 anys al País Valencià i es tracta d’una proposta que
implica moltes famílies que es dediquen durant dos
mesos a tindre cura d’aquests jóvens i això esdevé un
altaveu perquè es conega la problemàtica del poble sa-
harià.
Raquel R
ovira
, «València ha rebut 164 jóvens saharians en
acollida».
El Punt Avui
(València) 9 juliol 2013 (adaptació)
<http://www.elpuntavui.cat>
Primera plana
és una
pel·lícula, basada en una
obra de teatre, que parodia
el món de la premsa i en
critica el fet que no sempre
és del tot veraç i objectiva.
A vegades no busca la
veritat, sinó l’exclusiva, el
que agrada més al públic i la
venda de diaris a còpia de
sensacionalisme.
i més...
234
235
Les grafies
g/ j
,
tg/tj
,
x
,
tx/ig
Les grafies
g/ j
,
tg/t j
Les grafies
g
,
j
i
tg
,
tj
representen en alguns casos el mateix so (
gent
,
Joan
,
platja
i
platges
). Així doncs, escrivim aquestes grafies en els casos següents:
• S’escriu
g
o
tg
davant de
e
,
i
(
genoll
,
garatge
,
gimnàs
,
massatgista
).
• S’escriu
j
o
tj
davant de
a
,
o
,
u
(
jaqueta
,
jove
,
juganer
,
platja
,
pitjor
,
corretjut
).
Excepcions
Cal escriure
j
davant de
e
en aquests casos:
– Davant dels grups
-ecc
(
injecció
,
projecció
) i
-ect
(
objecte
,
injectable
).
– En algunes paraules (
Jesús
,
Jeroni
,
Jerusalem
,
jerarquia
,
jersei
,
majestat
).
– En el verb
jeure
(
jeia
,
jéieu
).
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
14.
Completa aquests mots encreuats i construeix una oració amb
cadascuna de les paraules:
Horitzontals
1.
Establiment on venen
diversos productes
alimentaris de carn de
porc, especialment
embotits, conserves, etc.
2.
Sac de tela o d’un altre
material, rectangular,
redó, etc., cosit per tots
els costats, ple de llana o
altra matèria filamentosa i
elàstica, per a recolzar-hi
el cap.
3.
Animal que viu exclusivament en l’aigua.
Verticals
1.
Vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya.
2.
Salsa feta a base de mantega, llet i farina.
3.
Entrellaçament del fil o fils que formen una tela.
4.
Tros de canó ajustat a l’extrem d’una conducció d’aigua o de qualsevol
altre fluid, o adaptat a l’orifici d’un recipient, proveït d’una peça mòbil i ge-
neralment giratòria, la qual, segons la seua posició, intercepta el pas del
fluid o permet que brolle.
5.
Cessar de tindre agafat, de portar al damunt, amb si (de baix a dalt).
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
8.
Completa aquestes
paraules amb
g
o
j
segons
corresponga:
r
ove
r
aqueta
a
r
ilitat
ver
r
e
r
ener
r
uliol
r
el
r
inebra
r
ustícia
r
ersei
r
ueu
r
ornal
r
eografia
r
egant
r
udo
r
ent
r
itano
ba
r
oca
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
9.
Completa els buits d’aquestes paraules amb
g
o
j
i identifica quines
són excepcions:
ob
r
ectiu
pro
r
ecció
r
eroglífic
r
eia
r
erarquia
r
oventut
r
aç
r
ubilació
r
elateria
pro
r
ector
mar
r
e
r
aciment
gin
r
ebre
r
ersei
r
erusalem
sub
r
ecció
r
elosia
ma
r
estat
10.
Completa els espais buits d’aquestes paraules amb les grafies
tg
o
tj
segons calga:
aprenenta
r
e
allo
r
ament
se
r
e
fe
r
e
lle
r
a
pa
r
e
mi
r
ans
lle
r
es
mi
r
ana
patina
r
e
asse
r
ament
me
r
e
homena
r
e
rello
r
e
pi
r
or
fero
r
e
ju
r
ar
lidera
r
e
11.
Conjuga en primera i tercera persona del singular del present
d’indicatiu els infinitius següents:
pujar
assajar
forjar
passejar viatjar desitjar
jo
ell /ella
La grafia
x
La grafia
x
pot representar aquests sons:
• Sona com
cuixa
en els casos següents:
– Darrere de diftong decreixent (
ruixat
,
disbauxa
), tot i que hi ha algunes ex-
cepcions (
auxili
).
– En alguns noms de persona i topònims (
Xàtiva
,
Xavier
).
– En algunes paraules (
xeringa
,
xaloc
)
• Sona com
xut
en els casos següents:
– A l’inici de paraula (
xocolate
,
xic
).
– Darrere de consonant (
parxís
).
• Sona com
màxim
:
– Entre vocals (
flexible
,
taxi
).
– A final de mot (
complex
,
influx
).
– En alguns mots d’origen culte (
larinx
,
linx
).
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
12.
Pronuncia aquestes
paraules en veu alta i
classifica-les segons sonen
com
cuixa
o com
màxim
:
ruixat
xifra
exterior
xoc
angoixa
examen
xarop
complex
créixer
annexar
rebaixar
13.
Escriu el nom que
correspon a cadascun
d’aquests dibuixos:
2
1
3
B
4
1
X
T
A
2
C
3
P
D
5
T
L
eixugar
marxa
xiprer
exacte
xarrada
baix
exagerar
xiulet
queixal
xarxa
èxit
Les grafies
g/ j
,
tg/tj
,
x
,
tx/ ig
UNitat
25
A
r
r
isc
a’
t
124
125
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
Determinants i pronoms
Els determinants i els pronoms són classes de paraules variables. Els primers
acompanyen el nom i els segons el substitueixen.
Els determinants
El determinant és una paraula que acompanya el substantiu i en concreta el
significat, perquè indica la quantitat (
molts xiquets
), la possessió (
ma mare
) i la
situació respecte al parlant (
aquell edifici
).
El determinant és una
paraula variable
perquè concorda en gènere i nombre
amb el substantiu al qual acompanya. Hi ha diferents classes de determinants i
cadascun modifica de manera diferent el substantiu al qual acompanya.
Són determinants: els
articles
, els
demostratius
, els
possessius
, els
numerals
i els
indefinits
.
L’article
L’article pot ser
determinat
quan fa referència a un substantiu que ja és cone-
gut (
la
mestra
) o
indeterminat
quan actua com a presentador del substantiu
(
una
mestra
).
La
mestra de 1r d’ESO ha vingut amb nosaltres.
Una
mestra vindrà a fer classes de repàs al curs de 1r d’ESO.
Els articles poden presentar aquestes formes:
Determinats
Masculí
Femení
Singular
el ( l’)
la ( l’)
Plural
els
les
Indeterminats
Masculí
Femení
Singular
un
una
Plural
uns
unes
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
14.
Completa el text amb articles determinats o indeterminats.
Karl va obrir __ boca per dir alguna cosa, però va descobrir que aquell
xiquet no era un ésser viu: era __ altra figura mecànica, com __ cavaller
Ànima de Ferro! I, pel seu aspecte, era __ figura encara més perfecta i
delicada. S’hi va aproximar, per observar-la millor; __ cabells eren fils
d’or, els més fins que havia vist mai; __ galtes brillaven amb __ llustre
d’__ ala de papallona; __ ulls, que eren __ pedres precioses de color blau
[...]
Philip P
ullman
,
El rellotge mecànic
(1995)
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
13.
Copia els determinants de
les oracions següents i els
substantius als quals
acompanyen:
a
) Ma mare diu que el
poble és gran.
b
) Aquell edifici és on visc.
c
) Maria vol comprar tres
bicicletes.
d
) La professora explica
molt bé la lliçó.
e
) M’han regalat un
bolígraf.
f
) Aquestes dones són les
meues veïnes.
Els demostratius
Els demostratius són paraules que acompanyen el substantiu i indiquen la seua
proximitat
o
llunyania
respecte del parlant.
Aquest
arbre és un pi.
Aquella
casa és meua.
Proximitat
Singular
Plural
Masculí
aquest /este
aquests /estos
Femení
aquesta /esta
aquestes /estes
Menys proximitat
Singular
Plural
Masculí
aqueix /eixe
aqueixos /eixos
Femení
aqueixa /eixa
aqueixes /eixes
Llunyania
Singular
Plural
Masculí
aquell
aquells
Femení
aquella
aquelles
15.
Emplena els espais buits d’aquests enunciats amb el demostratiu
adient:
a
) Necessites __________ llapis que estic utilitzant.
b
) Baixa’m __________ maleta que tenim dalt l’armari de l’habitació
de convidats.
c
) Amb __________ ulleres que portes pareixes un mafiós.
d
) On vas comprar-te __________ jersei que portaves ahir?
e
) Sí, ja estic acabant d’escurar. Passa’m __________ got que tens
davant.
16.
Fixa’t en la concordança entre els demostratius i els substantius
d’aquestes oracions i corregeix-les:
a
) Aquesta parc té eixos flors que tant t’agraden.
b
) Eixa versos d’aquesta poema són preciosos.
c
) Aquestes cotxes són més antics que aquelles furgoneta.
d
) La farmàcia d’aquesta poble es troba en aqueixos carrer.
e
) Aquelles amics meus eren d’aquesta poble.
17.
Completa les oracions següents amb els demostratius més adients.
Tot seguit, indica si expressen llunyania, proximitat o menys
proximitat respecte del parlant. Pot ser que algun l’hages de fer
servir dues vegades.
a
) __arbre és centenari.
b
) Pep, porta__ caixa d’allà.
c
) Joana, vols posar-te __ jersei?
d
) T’agraden __ camises? No, m’agraden més __ que hi ha al
prestatge de dalt.
C
o
m
p
r
0
v
a-
h
o
UNITAT
deTermINANTs I proNoms
13