Basic HTML Version
I
n
f
e
r
e
i
x
és una proposta
de glossari interactiu en què es
demana a l’aprenent que deduïsca
el significat d’algunes paraules del
text.
La part
tramada en blau
, que hi
ha a continuació de la lectura, acull
propostes de comprensió i expressió
oral i escrita sobre la lectura. Cada
proposta està encapçalada per un verb
d’acció que evidencia la competència
bàsica que es treballa.
Les activitats marcades amb una
pinzellada plantegen una complexitat
major en la seua execució.
30 textos de gèneres textuals diversos
i de temàtiques distintes que conviden
a llegir per a aprendre. Els textos donen
peu a usar tècniques d’estudi i a
treballar continguts propis de lèxic
i de llengua i societat.
L
e
c
t
u
r
a
10
11
UNITAT
La rivalitat entre ciutats, pobles i barris veïns està molt estesa en la
cultura popular. Aquesta enemistat, poc o gens justificada, es manifesta
a través de l’ús de malnoms, falsos rumors i, fins i tot,
d'enfrontaments violents. En aquests dos fragments que llegiràs
a continuació es parla de la rivalitat entre dues poblacions veïnes
que actualment encara no s’han reconciliat plenament.
UNITAT
C
o
m
u
n
ic
ac
i
ó
El text narratiu
Elements del text narratiu • El narrador • Els personatges • Espai i temps • L'acció
1
LECTURA
1
Benissers i seniguers
E
l viatger ha projectat diverses excursions
per camins i llocs d’entranyable
1
geogra-
fia morisca. Ha pres la decisió d’escriure les
seues impressions de manera voluntària, fins i
tot amb entusiasme, i també la de caminar per
consell del seu metge i amic. Així pensa fer-
ho mentre el cos aguante i quan ja no puga
més, s’asseurà a la vora del camí a l’espera del
vehicle que alleugere una mica la seua fatiga i
l’aprope als seus múltiples destins.
El viatger, des de la seua Benissa natal,
on passa els dies que li puguen quedar, i que
en siguen molts, es dirigeix cap a Senija, que
és un poble d’escassos habitants i que està a
tret de fona. Això de la fona no és un símil,
car la història de les dues poblacions ha es-
tat condicionada per les pedres. Abans, [...] ja
se’n mantingué el foc sagrat lluitant a pedra-
da neta contra els seniguers. Era una guerra
heretada que durà pel cap baix cent anys. El
seu origen es remunta al temps aquell en què
els xiquets del poble veí no tenien escoles
pròpies i havien de servir-se [...] de l’ensenya-
ment que impartien els pares franciscans del
convent benisser, els quals, a més, miraven
d’arreplegar vocacions, i algun fruit obtenien.
Fins a Benissa, doncs, arribaven els xiquets de
Senija desitjosos d’aprendre les primeres lle-
tres i obligats a experimentar les arts marcials.
Aquells combats no tenien cap codi escrit,
però sí unes regles que es respectaven amb
fidelitat. Durant les classes es treballava en
silenci, en el temps d’esbarjo es preparaven
les batalles, que sempre eren vespertines
2
,
ja que l’hora de dinar era respectada tàcita-
ment
3
, per les tropes bel·ligerants
4
. Quan la
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Que tenen lloc a la vesprada.
Grups que combaten en una guerra.
Conjunt de comportaments de les celebracions
religioses o festives.
Pròpia o heretada d’un avantpassat.
Baralla de jóvens a pedrades.
Que provoca un sentiment d’afecte o estima.
Que es pot endevinar o saber sense que
calga dir-ho amb paraules.
Que estan en guerra.
I
n
f
e
r
e
i
x
5
10
15
20
25
30
35
jornada havia acabat, les faccions
5
es posaven en
peu de guerra, era l’hora de la pedrada, de fer har-
ca
6
, un ritu
7
que ni la severitat dels pares podia evi-
tar. Alguna cosa atàvica
8
hi havia en aquells com-
bats, alguna cosa que recordava les gestes moris-
ques, les lluites contra els pirates barbarescos.
[...] Quan Senija tingué el seu grup escolar i
quan les carreteres començaren a suportar el pes
dels cotxes, s’acabà el salvatgisme primitiu i amb
ell la rivalitat. Així anava raonant el viatger fins
arribar a les primeres cases de la població, pre-
cisament les escoles. I vet aquí que en entrar al
pati, el primer que contemplen els seus ulls és
una enorme pedra que té al seu voltant una petita
zona enjardinada que fa ressaltar la mola. No res!
Un monument a les pedrades!
Bernat C
apó
,
Espigolant pel rostoll morisc
(1980)
Sabadell i Terrassa
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Líquid que es troba a l’interior de les plantes i
que es correspon amb la sang humana.
Relativa a l'obligació de casar-se amb
persones del propi grup, clan, etc.
Pròpia d’una persona o ésser viu
que habita exclusivament en una regió
determinada.
Persona de poc enteniment i que actua sense
reflexionar.
Que pertany a la plebs, la classe baixa de la
societat.
Que atorga la raó d’una manera imparcial.
I
n
f
e
r
e
i
x
40
45
50
L
a rivalitat sempre s’ha donat en «camps» opo-
sats, entre ribes enfrontades i separades per un
riu que les uneix de forma íntima i indissoluble.
Imaginem que en un temps no gaire llunyà
tota aquesta part del Vallès és un sol feu, el senyor
del qual té una sola filla, que s’enamora d’un capsi-
grany
1
... de sang plebea
2
, contrauen núpcies i tenen
molts fills, uns tirant al pare, uns altres a la mare;
per fi el plebeu s’enamora d’una altra dona i el
senyor feudal pren una decisió salomònica
3
.Divideix
el feu i li diu a la filla: «Tu i els de ta raça us queda-
reu aquí i deixarem que els de la saba
4
d’ell s’instal-
lin allà». Aquí serà Tarraça i allà Sabadell.
L’home no s’adona que, en separar les ribes del
riu sanguini, acaba de crear una rivalitat endèmica
5
,
endogàmica
6
, irreconciliable.
pau R
iba
,
Al·lolàlia
(1999)
5
10
15
20
21
LECTURA
UNITAT
No estem sols al món. Aquesta afirmació tan categòrica ens fa
reflexionar sobre la pròpia existència i també ser conscients que les
nostres relacions estan condicionades per la resta d’individus
amb els quals convivim. En el text que hi ha a continuació
s’explica quines característiques tenen els actes comunicatius.
La comunicació
L
a comunicació és un procés de caràcter
social que comprén tots els actes
mitjançant els quals els éssers vius
transmeten o intercanvien informació amb
altres individus.
Comunicar
significa «posar en
comú» i implica compartir.
Característiques
de la comunicació
En el dia a dia, els éssers vius es comuni-
quen de diferents maneres, però només els
éssers humans podem fer-ho racionalment
1
.
D’aquesta forma, podem dur a terme infini-
tat d’activitats com: conversar, riure, plorar,
llegir, callar i mirar la televisió, entre d’altres.
Per això es diu que la comunicació humana es
caracteritza per ser un procés:
•
Dinàmic
, perquè està en continu moviment i
no es limita a una relació estàtica entre l’emis-
sor i el receptor, ja que els rols s’intercanvien.
•
Inevitable
, ja que és impossible no comuni-
car, fins i tot el silenci comunica.
•
Irreversible
, perquè una vegada iniciat no
es pot eliminar o ignorar.
•
Bidireccional
, perquè es produeix en dues
direccions.
•
Verbal
i
no verbal
, perquè, en la majoria
de casos, implica la utilització d’ambdós llen-
guatges.
Elements del procés
comunicatiu
Els elements o factors que formen part de la comuni-
cació humana són els següents:
•
Emissor
o codificador: qui tria i selecciona els sig-
nes adequats per a transmetre el seu missatge de
manera entenedora.
•
Receptor
o descodificador: destinatari del missatge.
Realitza un procés invers al de l’emissor, ja que ha de
desxifrar i interpretar el que l’emissor vol donar a co-
néixer. Existeixen
dos tipus de receptors
: el
passiu
,
que és qui només rep el missatge, i el receptor
ac-
tiu
o perceptor, que és qui rep el missatge, el percep,
l’emmagatzema i, fins i tot, dóna una resposta, amb
la qual cosa s'intercanvien els rols
2
.
•
Codi:
conjunt de regles pròpies de cada sistema de
signes i símbols d’un llenguatge que l’emissor utilit-
za per a transmetre el seu missatge i combinar-lo de
manera arbitrària
3
i socialment convinguda, ja que
ha d’estar codificat d’una manera adequada perquè
el receptor el puga captar. Un exemple clar és el codi
que utilitzen els marins per a poder comunicar-se o
també la gramàtica d’algun idioma.
•
Missatge:
contingut de la informació o conjunt
d’idees, sentiments o esdeveniments expressats per
l’emissor que vol transmetre al receptor. El missatge
és, al capdavall, la informació degudament codificada.
•
Canal:
via per on es transmet el missatge, per on
circula la informació-comunicació i on s’estableix
una connexió entre l’emissor i el receptor. Per exem-
ple, l’aire en el cas de la veu o el fil telefònic, en el
cas d’una conversa telefònica. Així, s’anomena
canal
quan la comunicació és produeix només entre perso-
nes, com ara una conversa cara a cara. En canvi, si la
comunicació es realitza a través d’artefactes electrò-
nics o artificials se l’anomena
mitjà
. Per exemple: en
una trucada telefònica o un missatge de text, el telè-
fon i el text són els mitjans. Per tant, es consideren
mitjans el televisor, la ràdio, Internet o els periòdics.
•
Situació:
fa referència al temps i al lloc en què es
realitza l’acte comunicatiu.
•
Interferència:
barrera o soroll, pertorbació
4
que
pateix el senyal en el procés comunicatiu que es pot
donar en qualsevol dels seus elements. Per exemple,
les distorsions del so en la conversa, la distorsió de la
imatge de la televisió, l’alteració de l’escriptura en un
viatge, l’afonia del parlant, la sordesa de l’oient, l’or-
tografia defectuosa, la distracció del receptor, l’alum-
ne que no atén encara que estiga en silenci, etc.
•
R
etroalimentació
, realimentació o missatge de
retorn: condició necessària per a la interactivitat del
procés comunicatiu, sempre que rebem una respos-
ta (actitud, conducta), desitjada o no. Açò significa
que hem aconseguit la interacció
5
entre l’emissor i el
receptor. Aquesta interacció pot ser positiva (fomen-
ta la comunicació) o negativa (canvia el tema o con-
clou
6
la comunicació). Si no hi ha realimentació, lla-
vors només hi ha informació, mes
7
no comunicació.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/comunicació>
(adaptació)
5
10
30
35
40
45
50
55
UNITAT
O
r
t
o
g
r
a
f
i
a
L’alfabet
Les lletres i els sons • Els dígrafs • El vocalisme: vocals obertes i tancades
2
2
60
65
70
75
80
85
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d'aquests significats:
Acordada entre diverses persones.
Alteració del desenvolupament normal d’alguna
cosa.
Però.
Conformement a la raó o l’enteniment.
Acció que es desenvolupa de forma
recíproca o mútua entre dos individus.
Papers.
Arriba a la solució definitiva; acaba o tanca
alguna cosa.
I
n
f
e
r
e
i
x
15
20
25
28
29
LECTURA
UNITAT
Vicent Andrés Estellés
V
a nàixer el 4 de setembre de 1924 a Bur-
jassot, a la comarca de l’Horta, fill d’una
família de forners. La seua vocació li-
terària es va desvetllar molt aviat, però no pel
costat de la poesia sinó del teatre, tot i que als
volts dels anys 1935-1936 ja va començar a es-
criure poesia.
Quan va esclatar la Guerra Civil tenia dotze
anys i ja havia començat a escriure algunes peces
teatrals que ell anomenà «de combat». La guerra
va fer que deixara els estudis, però no abandonà
la lectura. En acabar el conflicte bèl·lic, va fer de
forner, com el seu pare; després, d’orfebre, de
mecanògraf i d’ordenança. El 1942 va començar
la carrera de periodisme i el 1948 va entrar a tre-
ballar al diari
Las Provincias
.
Als anys cinquanta va inciar una fructífera
amistat amb intel·lectuals com Manuel Sanchis
Guarner i Joan Fuster, i va publicar el seu pri-
mer llibre,
Ciutat a cau d’orella
(1953). Dos anys
més tard, el 1955, es va casar amb Isabel Llo-
rente i van tindre tres fills. La mort de la prime-
ra filla als quatre mesos va dur el poeta a escriu-
re obres com ara
La nit
(1956). Durant aquests
anys va publicar, a més,
Donzell amarg
(1958) i
L’amant de tota la vida
(1966).
L’any 1971 van eixir a la llum cinc llibres
més:
La clau que obri tots els panys
(que inclou
«Coral romput», uns versos que recullen la des-
esperació com a pare),
Llibre de meravelles
,
Lli-
bre d’exilis
,
Primera audició
i
L’inventari clement
.
Tot seguit, l’any 1972, es va començar a publi-
car l’
Obra completa
, amb un primer volum,
Re-
comane tenebres
, que va obtindre el Premi de la
Crítica Serra d’Or. Més endavant, va començar
a escriure el poemari
Mural del PaísValencià
. Es-
tellés també va conrear altres gèneres, però tant
les obres narratives com les teatrals han tingut
poca difusió.
En homenatge al poeta, des del 1973 es
convoca, dins la Nit dels Premis Octubre de
València, un premi de poesia amb el seu nom.
A més d’aquest reconeixement, li n’arribaren
d’altres: el 1975, la Lletra d’Or, i el 1978, el Premi
UNITAT
M
o
r
f
o
s
i
n
t
a
x
i
Les categories gramaticals
Classes de paraules variables • Classes de paraules invariables
3
d’Honor de les Lletres Catalanes. Alhora que rebia els
màxims guardons literaris de l’àmbit lingüístic català,
es veia perseguit per sectors d’una dreta valenciana
enyoradissa del franquisme
1
. En aquest sentit, a banda
de la destitució de la feina de periodista, va ser objec-
te d’amenaces per telèfon i d’altres escarnis
2
com la
mutilació del seu bust instal·lat a la plaça de Burjassot.
Cal remarcar que el gruix de l’obra d’Estellés es
va donar a conéixer de forma paral·lela al desenvo-
lupament del moviment popular de la Nova Cançó
3
i aquest fenomen el féu un poeta conegut pel po-
ble. Vicent Andrés Estellés va morir el 27 de març
de 1993 i va deixar una abundant obra inèdita
4
. L’any
1996, pòstumament
5
, es va aplegar complet el
Mural
del País Valencià
.
<http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=228>
(adaptació)
O
r
d
e
n
a
1.
Ordena els fets següents de la vida de Vicent
Andrés Estellés, de més antic a més recent, tal
com apareixen a la biografia que acabes de llegir:
a
) L’any 1971 va eixir a la llum el
Llibre de
meravelles
, entre altres obres del poeta.
b
) Quan va esclatar la Guerra Civil tenia dotze
anys.
c
) Als anys cinquanta va iniciar una fructífera
amistat amb intel·lectuals com Manuel Sanchis
Guarner i Joan Fuster.
d
) Va morir el 27 de març de 1993 i va deixar una
abundant obra inèdita.
e
) Va començar a escriure el poemari
Mural del
País Valencià
.
f
) En homenatge al poeta, es convoca un premi
de poesia amb el seu nom, dins la Nit dels
Premis Octubre de València.
g
) Es va casar amb Isabel Llorente i van tindre
tres fills.
h
) Va nàixer el 4 de setembre de 1924, a
Burjassot.
3
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d'aquests significats:
Burles.
Aplicat a l’edició d’una obra literària, després
de la mort de l’autor.
Règim polític autoritari i dictatorial.
No editada.
Moviment artístic que, en ple franquisme,
impulsà la cançó cantada en català.
I
n
f
e
r
e
i
x
Biografies, retrats, perfils biogràfics, memòries, autobiografies... són
textos basats en la vida de persones que tenen o han tingut alguna mena
de significació social.Vicent Andrés Estellés és un dels poetes valencians
més importants del segle
xx
i ara tens l’oportunitat de conéixer-lo una
miqueta millor a través de la seua biografia.
El poeta Vicent Andrés Estellés el maig de 1978.
En
Mural del País Valencià
, el poeta evoca
situacions i personatges històrics, la naturalesa,
la geografia, en resum, tot el «món» valencià.
En aquesta gran obra hi canta tots els pobles
valencians, i n
’
hi ha més de cinc-cents.
Estàtua de Vicent Andrés Estellés a Burjassot,
la ciutat natal del poeta.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
Valencià: llengua i literatura 1 ESO
Són
30
unitats repartides
en
3
volums. Cada volum
consta de 9 unitats i 1 prova
de competències bàsiques.
L’organització dels continguts
permet treballar
1
unitat
per
setmana
.