Basic HTML Version
21
LECTURA
UNITAT
Elements del procés
comunicatiu
Els elements o factors que formen part de la comuni-
cació humana són els següents:
•
Emissor
o codificador: qui tria i selecciona els sig-
nes adequats per a transmetre el seu missatge de
manera entenedora.
•
Receptor
o descodificador: destinatari del missatge.
Realitza un procés invers al de l’emissor, ja que ha de
desxifrar i interpretar el que l’emissor vol donar a co-
néixer. Existeixen
dos tipus de receptors
: el
passiu
,
que és qui només rep el missatge, i el receptor
ac-
tiu
o perceptor, que és qui rep el missatge, el percep,
l’emmagatzema i, fins i tot, dóna una resposta, amb
la qual cosa s'intercanvien els rols
2
.
•
Codi:
conjunt de regles pròpies de cada sistema de
signes i símbols d’un llenguatge que l’emissor utilit-
za per a transmetre el seu missatge i combinar-lo de
manera arbitrària
3
i socialment convinguda, ja que
ha d’estar codificat d’una manera adequada perquè
el receptor el puga captar. Un exemple clar és el codi
que utilitzen els marins per a poder comunicar-se o
també la gramàtica d’algun idioma.
•
Missatge:
contingut de la informació o conjunt
d’idees, sentiments o esdeveniments expressats per
l’emissor que vol transmetre al receptor. El missatge
és, al capdavall, la informació degudament codificada.
•
Canal:
via per on es transmet el missatge, per on
circula la informació-comunicació i on s’estableix
una connexió entre l’emissor i el receptor. Per exem-
ple, l’aire en el cas de la veu o el fil telefònic, en el
cas d’una conversa telefònica. Així, s’anomena
canal
quan la comunicació és produeix només entre perso-
nes, com ara una conversa cara a cara. En canvi, si la
comunicació es realitza a través d’artefactes electrò-
nics o artificials se l’anomena
mitjà
. Per exemple: en
una trucada telefònica o un missatge de text, el telè-
fon i el text són els mitjans. Per tant, es consideren
mitjans el televisor, la ràdio, Internet o els periòdics.
•
Situació:
fa referència al temps i al lloc en què es
realitza l’acte comunicatiu.
•
Interferència:
barrera o soroll, pertorbació
4
que
pateix el senyal en el procés comunicatiu que es pot
donar en qualsevol dels seus elements. Per exemple,
les distorsions del so en la conversa, la distorsió de la
imatge de la televisió, l’alteració de l’escriptura en un
viatge, l’afonia del parlant, la sordesa de l’oient, l’or-
tografia defectuosa, la distracció del receptor, l’alum-
ne que no atén encara que estiga en silenci, etc.
•
R
etroalimentació
, realimentació o missatge de
retorn: condició necessària per a la interactivitat del
procés comunicatiu, sempre que rebem una respos-
ta (actitud, conducta), desitjada o no. Açò significa
que hem aconseguit la interacció
5
entre l’emissor i el
receptor. Aquesta interacció pot ser positiva (fomen-
ta la comunicació) o negativa (canvia el tema o con
clou
6
la comunicació). Si no hi ha realimentació, lla-
vors només hi ha informació, mes
7
no comunicació.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/comunicació>
(adaptació)
30
35
40
45
50
55
2
60
65
70
75
80
85
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d'aquests significats:
Acordada entre diverses persones.
Alteració del desenvolupament normal d’alguna
cosa.
Però.
Conformement a la raó o l’enteniment.
Acció que es desenvolupa de forma
recíproca o mútua entre dos individus.
Papers.
Arriba a la solució definitiva; acaba o tanca
alguna cosa.
I
n
f
e
r
e
i
x