Basic HTML Version
11
UNITAT
no li va dir mai que li hagués agradat el restaurant ja-
ponès. Ho recorda amb claredat: a preguntes d’ella, ell
havia dit que el restaurant li havia semblat bé, fórmula
que no expressava l’entusiasme que ella posa ara en
boca seva.
–Et vaig dir que m’havia semblat bé, no que
m’hagués agradat.
–És a dir: que no et va agradar.
Li ha de dir:
–Odio el menjar japonès.
Ella el mira als ulls, sorruda
4
.
–Saps que a mi m’agrada molt.
–Ho sé.
Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que
s’estima més trair-la per excés que no pas per defecte
declara la resta del que pensa: que precisament una
de les coses que li desagraden d’ella (i que lliga amb
una certa actitud que ella creu esnob però que en el
fons és xarona
5
i prou) és l’afició a anar sempre a res-
taurants d’aquells que substitueixen la bona cuina per
les relacions públiques. Ella li diu que és un imbècil. Ell
es veu obligat a dir-li que no se sent gens imbècil i que
està convençut que, si s’hagués de provar qui posseeix
un cervell més potent, el d’ella no seria el guanyador.
Aquestes paraules acaben d’ofendre la dona, que el
bufeteja, irada, mentre li torna a dir que és un imbècil,
un imbècil crònic
6
, que ho serà tota la vida i que no el
vol tornar a veure mai més, proposta amb la qual ell
està de seguida d’acord.
Quim M
onzó
,
Vuitanta-sis contes
(1999)
1
45
50
55
60
65
70
Indica el número de la paraula del text que
correspon a cada un d’aquests significats:
Coses a fer de certa importància.
Estat de qui ha donat paraula de casament.
De llarga durada.
Lleialtat envers aquella persona amb qui es té un
lligam d’amor, de gratitud, d’honor.
De mal gust, mancada d’art, de gràcia, de
distinció.
D’índole closa i poc tractable.
I
n
f
e
r
e
i
x
L
e
c
t
u
r
a