Basic HTML Version
17
EL TEXT narratiu
UNITAT
1
I
d
e
n
t
i
f
i
c
a
19.
Digues com són l’espai i el temps d’aquests fragments de
la novel·la
Aire negre
i posa’n exemples:
Espai i temps
L’espai o lloc on s’esdevenen els fets i se situen els personatges pot ser un
espai tancat
, quan els fets ocorren en un lloc interior (dins d’una casa o en
una habitació) o
obert
, quan passen a l’aire lliure (un bosc, una ciutat). El
temps és el moment en què passen els fets: el
temps present
, el
passat
o el
futur llunyà
.
A
Em disposava a rodejar unes roques, a prop ja del cim, que vaig descobrir una
cova. De lluny no l’havia vista, perquè la tapaven les plantes que creixien a l’en-
trada. Però Dèdal, que se m’havia avançat, s’havia aturat davant l’entrada i en-
sumava l’aire com si buscara alguna cosa. En acostar-m’hi, vaig veure que tenia
davant meu la boca d’una cova que devia fer dos metres de diàmetre. Allà, men-
tre la mirava, em vingueren a la memòria les paraules de Carles. Devia ser la
cova que havia provocat aquelles supersticions absurdes que m’havia contat? O
només era una de tantes com n’hi havia per aquells paratges?
Agustín F
ernández
P
az
,
Aire negre
(2001)
B
Carles m’esperava a la sala, al cos-
tat de la llar. Eren quasi les nou,
l’hora fixada per al sopar. Vam en-
trar a un menjador menut, situat a
la dreta de la sala, on ja hi havia al-
gunes taules ocupades. Es tractava,
en tots els casos, de parelles joves,
la majoria amb criatures menudes,
encara que també hi havia alguns
adolescents.
Agustín F
ernández
P
az
,
Aire negre
(2001)
20.
Llig aquest text i copia les paraules que indiquen lloc. Tot seguit,
indica les paraules que es refereixen al temps en què ocorren els
fets.
R
e
c
o
n
e
i
x
L’endemà, Nic Deck i el doctor Patak es preparaven per partir a les nou del matí.
La intenció del xicot era remuntar la collada deVulkan i agafar el camí més curt
cap al castell sospitós.
Després del fenomen del fumeral de la torre, després del fenomen de la veu
sentida a la sala de l’hostal, no és sorprenent que tota la població estigués com
enfollida. Alguns zíngars ja parlaven d’abandonar la contrada. Les famílies no
parlaven d’altra cosa –i encara en veu baixa–. No era possible negar que darrera
aquells mots tan amenaçadors no hi hagués en Barrufet. A l’hostal hi havia una
quinzena de persones de les més dignes de ser cregudes, i totes havien sentit
aquelles paraules estranyes. Pretendre que tots plegats havien estat enganyats
per una il·lusió dels sentits era insostenible. No hi havia dubte en aquest sentit:
Nic Deck havia estat avisat personalment que no s’entestés a portar a terme el
seu projecte d’explorar el castell dels Càrpats.
JulesV
erne
,
El castell dels Càrpats
(1892)